1917, DE SAM MENDES

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –


 

Dean-Charles Chapman és el caporal Blake.

George MacKay és el caporal Schofield.

El dos s’han d’ocupar d’una missió de la que difícilment poden sortir vius.

 

Al nord de França, en el moment més cru de la primera guerra mundial, dos joves soldats britànics, Schofield i Blake, reben una missió aparentment impossible. En una carrera contra rellotge hauran de travessar el territori enemic per lliurar un missatge que evitarà un mortífer atac contra cents de soldats, entre ells es troba el germà de Blake. 

El director Sam Mendes ens narra a 1917 l’heroic calvari de dos nois de l’exèrcit anglès amb un encàrrec que sembla suïcida: abandonar les trinxeres i sortir a camp obert per avisar els seus de què els alemanys han fingit una retirada quan en realitat es tracta d’una trampa per massacrar-los. La missió, certament, ofereix poques possibilitats de supervivència per aquests dos soldats espantats però responsables. A més, té un motiu de molt pes personal per un d’ells: el seu germà es troba entre els qui han sofert l’engany, i Mendes, a partir d’aquí, ens ofereix una experiència cinematogràfica gairebé física, transmetent aquesta història d’incertesa, de por, de monstres que estan a l’aguait a l’ombra o a la llum, d’aquest dos aventurers involuntaris.

El realitzador britànic desplega un impressionant llenguatge amb la seva càmera que et produeix la sensació de que tota la pel.lícula està rodada en un sol pla, perquè no es perceben els talls (solament un i buscat expressament). I no és un exercici estilístic solament pel seu lluïment sinó que té una altra finalitat més elevada cinematogràficament parlant: fer-te còmplice de tots els sentiments que assalten als protagonistes en paisatges que a vegades semblen surreals amb aquell to especial que tenen els malsons.

Els dos protagonistes, George Mackay i Dean-Charles Chapman, són els que porten el pes absolut d’aquesta sorprenent i angoixant pel.lícula, i els dos resulten tan creïbles com commovedors; en les seves mans tenen la vida de centenars de persones. Però no donen imatge d’heroisme com generalment s’ha entès al cinema, sinó que simplement es belluguen entre entre la responsabilitat que els ha caigut a sobre i el pànic a l’hora d’enfrontar-se a aquella fina línia que separa la vida de la mort a cada instant. Es per això que cada episodi de la seva aventura es viu amb angoixa.

En una època plena d’espectacles visuals i efectes especials, Mendes opta per reivindicar la càmera com únic element generador d’emocions a través d’una molt particular posada en escena tant en l’aspecte estilístic com formal. També s’ha de dir que en algun moment, aquest virtuosisme pot ofegar la narració, però en qualsevol cas, la força de les imatges ho compensa per deixar-nos un film vibrant i espectacular, horrible i bonic a la vegada: horrible per la crueltat de la guerra, per la por i per la tensió, però també bonic per les qualitats humanes que transmet, com solidaritat, compromís i compassió; hi ha instants notables a aquest respecte.

Per tot allò que 1917 té la capacitat de comunicar i per la forma en que ho fa, algú ha dit que més que una pel.lícula, Sam Mendes ha fet un miracle.

El director britànic Sam Mendes, un realitzador amb gran potencial narratiu amb pel.lícules com American Beauty o Revolutionary Road, és coherent amb la seva línia d’explicar, en aquest cas un relat de guerra en el que assumeix el risc de fer-ho en espai i temps gairebé reals.

A més d’haver dirigit el film, Mendes també és el seu co-guionista i co-productor.

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: