MONTSERRAT CABALLÉ

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

 

La trista notícia d’aquest cap de setmana ha estat la mort de Montserrat Caballé, una de les sopranos més importants de la història de la música. Solament Maria Callas i Renata Tebaldi podrien estar al seu nivell, però sense superar-la.

El Liceu era com la seva segona casa en una mena de retroalimentació: es va formar al Conservatori d’aquest teatre d’òpera barceloní i Caballé, donant el millor d’ella amb interpretacions portentoses, el va posar a la primera fila dels coliseus de les grans veus.

Avui la recordem amb Norma, una de les obres mestres de Vincenzo Bellini.

Aquest compositor era fill d’organista, així que les primeres classes de música van ser paternes. També el seu avi hi va col.laborar. El petit Vincenzo va demostrar que tenia qualitats per aquest art i va ser un nen prodigi.

No és doncs d’estranyar que amb el temps arribés a ser un dels més grans compositors operístics italians. Avui en dia està considerat com tot un clàssic (clàssic per immortal, ell pertany al moviment romàntic).

A més de  gran obra, Norma és un magnífic exemple del millor belcanto (estil que es caracteritza per la seva extremada virtuositat vocal i els seus ornaments).

D’altra banda, Norma, no ja com a obra, sinó com a personatge, ocupa un lloc destacadíssim entre els grans papers femenins de la història de l’òpera.

L’argument el coneixen bé els aficionats a l’òpera: Norma és sacerdotessa gal.la i ha trencat els seus vots fent-se amant del procònsol romà Pollione (els romans havien envaït la Gal.lia) amb qui tindria dos fills que eren custodiats per una altra dona. Pollione s’acabarà enamorant d’una altra sacerdotessa més jove que Norma i aquesta buscarà venjança.

Una de les àries més famoses de l’obra és Casta Diva. Es cantada al poc de començar l’òpera quan Norma encara no sap que Pollione ja no l’estima. Es tracta d’una pregària acompanyada d’una ofrena que Norma dirigeix a la Lluna que estava considerada com una divinitat, demanant-li que escampi la pau per la terra (a Norma, enamorada com està de Pollione, no li interessava que el conflicte entre el seu poble i Roma anés a més):

“Casta Diva, che inargenti
queste sacre antiche piante,
a noi volgi il bel sembiante
senza nube e senza vel…
Tempra, o Diva,
tempra tu de’ cori ardenti
tempra ancora lo zelo audace,
spargi in terra quella pace
che regnar tu fai nel ciel…”

Pura deessa que il.lumines amb la teva llum de plata aquests sagrats i antics boscos, gira cap a nosaltres el teu bell semblant, sense núvols, sense vel… Templa oh, deessa templa els cors ardents i templa també el zel audaç escampant per la terra aquella pau que tu fas regnar al cel“.

Aquesta és la interpretació que en feia Montserrat Caballé a Torí:

 

 

Montserrat Caballé i Folch. Què es pot dir d’ella que el món de la música i la cultura no hagi dit ja? Doncs potser només calgui repassar solament alguns dels premis que va recollir: Medalla d’Or de la Generalitat, Premi Príncep d’Astúries de les Arts, Premi Nacional de Música, Doctora Honoris Causa per la Universitat Internacional Menéndez Pelayo, Doctora Honoris Causa per la Universitat de Barcelona, Medalla de les Arts de la Comunitat de Madrid…

A una portentosa veu s’unia una depuradíssima tècnica que la van fer una referència ineludible en el món de l’òpera: magnífic timbre, inacabables pianissimi, brillants aguts… No ha hagut ninguna soprano millor que ella.

Per saber-ne més cliqueu aquí.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: