LOLA ANGLADA. DESCANS

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

Descans, per Lola Anglada.

Primer pla de la protagonista.

El quadre és un homenatge a les veremes de Tiana.

 

Quants nens catalans -i no tant nens- de diverses generacions no han tingut algun llibre de contes escrit i il.lustrat per Lola Anglada?

La barcelonina Dolors Anglada i Sarriera (1892 – 1984) va ser, en efecte, narradora infantil i dibuixant, però també es va deixar seduir per la pintura i l’escultura.

Va estudiar a l’Escola Llotja de Barcelona amb la determinació de ser il.lustradora, però seria expulsada per la intervenció de l’organització ultraconservadora Defensa Social que considerava inadequat que una jove veiés models nus a les classes de dibuix al natural.

Més tard ingressaria (per poc temps) a l’Acadèmia de Francesc Galí on coneixeria a Joan Miró amb qui va mantenir una molt bona relació tant personal com professional.

Finalment, seria Joan Llaveria qui havia sigut professor seu a la Llotja qui li donaria més formació i la posaria en contacte amb diverses revistes, cosa que la permetria acabar exposant per primera vegada a la Sala Parés i a publicar en el semanari ¡Cu-Cut! També publicaria a En PatufetVirolet i La Mainada, sent l’única dona que col.laborava en aquestes publicacions.

Va fundar la seva pròpia revista, La Nuri, dirigida al públic femení, però no va tenir continuïtat.

També va publicar a Paris on va estar residint becada pel govern francès però es va posar malalta i va haver de tornar passant la convalescència a Cervelló. L’ambient rural la va inspirar per crear el primer personatge del seu llibre Margarida que va publicar el 1929.

Durant la guerra civil es va afiliar a l’UGT i va col.laborar en el comissariat de propaganda. I en plena guerra va publicar un dels seus contes més reconeguts: El més petit de tots, una història amb ideologia antifeixista protagonitzada per un nen.

Quan va acabar la guerra es va instal.lar definitivament a la casa familiar de Tiana.

Com dèiem al començament, encara que Anglada ha passat a la història com il.lustradora, també va conrear la pintura, tal com veiem en el seu deliciós quadre titulat Descans.

Aquesta pintura, com en general la seva obra, no es pot entendre sense el seu paisatge i sense els records d’infantesa viscuts a la casa de Tiana.

Son testimoni especial els colors i olors d’una verema que any rere any ella vivia. Ja ho va deixar escrit en les seves memòries, però no cal llegir-les per saber-ho, solament cal veure les seves aquarel.les i olis, com aquest.

L’antic celler de la casa es va convertir en un refugi silenciós per la seva feina.

Aquest quadre data del 1926, just l’any després de que aquesta activa dona fundés La Nuri, i la noia que veiem recolzada dormint s’assembla “sospitosament” a la pintora.

L’obra es pot visitar al Museu Maricel de Sitges.

 

Capdavantera en moltes coses, Lola Anglada va ser la primera il.lustradora de tota la península.

Va ser una dona amant de la cultura i la història. Compromesa amb la República i els drets de la dona, va ser represaliada després de la guerra civil, cosa que li va passar factura no arribant als nostres dies amb la fama que es mereixia.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: