ELS DIES QUE VINDRAN, DE CARLOS MARQUÉS-MARCET

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

g

La parella protagonista: María Rodríguez Soto és Vir i David Verdaguer, Lluís.

 

Vir i Lluís fa un any que estan sortint. Un dia, Vir es queda embarassada involuntàriament. Durant nou mesos la pel.lícula va seguint l’aventura de la parella barcelonina i el gran gir que tindrà la seva vida, les seves pors i alegries, les seves expectatives i les realitats que durant l’embaràs van creixent entre ells, intentant aprendre a ser tres quan encara no havien après ha ser dos.

Utilitzant l’embaràs real de la parella d’actors protagonistes, el film explora la dificultat de compartir amb l’altre l’experiència profundament transformadora d’aquest procés. 

En el seu primer llargmetratge, 10.000 Km, el director Carlos Marqués-Marcet dibuixava els efectes de la distància en la relació d’una parella, i ara en aquesta nova pel.lícula -la tercera d’ell-, se submergeix també en una relació de parella però des de la més absoluta proximitat física.

El cineasta construeix el film des de la realitat perquè va decidir fer-lo quan va saber que de la parella formada pels actors Maria Rodríguez Soto i David Verdaguer s’esperava una criatura. Amb la complicitat dels dos als que coneix molt bé perquè Verdaguer va ser el protagonista dels seus dos anteriors films i a Rodríguez la va dirigir al telefilm 13 dies d’octubre, Marqués-Marcet inventa uns personatges que resulten absolutament reals i que passen a dir-se Vir i Lluís.

Es doncs una cinta que juga entre la realitat i la invenció i que és insòlita pel fet explicat de l’embaràs real i de la relació real dels protagonistes. Amb ells viurem la notícia de l’embaràs no desitjat, la decisió de continuar endavant i el part després de nou mesos en els que la relació ha travessat diferents fases, algunes molt complicades: pors inicials a haver d’acceptar una responsabilitat no buscada que els canviarà la vida, la temptació d’avortar, la transformació física i anímica que imposa la situació, sospites i tensions que van apareixent en una relació que semblava funcionar, l’aparició de les preocupacions laborals que imposa la criatura que naixerà, fortes discussions que abans eren improbables, plantejar-se la separació encara que l’amor no ha mor…

Es podrà dir que tot això ja s’ha vist abans en una pantalla, però el director i els actors son capaços de fer-ho exclusiu, diferent, íntim. D’alguna manera, la realitat dels protagonistes es trasllada a la pantalla i val a dir que tots dos posen allò que tenen, estan magnífics.

La pel.lícula no perd mai la sensació d’estar projectant veritat amb diversos detalls com per exemple, amb un vídeo que un amic dels pares de Maria Rodríguez va gravar durant l’embaràs de la mare d’ella fins al part. En una emotiva seqüència, Vir -que acabava de parir- mira el vídeo i contempla el seu propi naixement després de ser ella que hagi aportat una nova vida.

Així, Marqués-Marcet va tensant la història fins a qüestionar el principi mateix de realitat o no realitat en una bona descripció de l’emoció, els dubtes i el temps. La sensació que produeix de proximitat, gairebé podríem parlar d’intromissió, és inevitable i li dóna una singularitat sorprenent.

Si alguna cosa sembla interessar com cineasta a Carlos Marqués-Marcet són les relacions de parella. Els seus tres llargmetratges així ho testifiquen.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: