JANE SMILEY. UN AMOR CUALQUIERA

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

 

Ara fa vint anys, els Kinsella eren, en aparença, una feliç família nord-americana. Però un dia, Pat, el marit, sense avisar a la seva dona Rachel, va vendre la casa en la que vivien i es va emportar els cinc fills que tenien cap a Anglaterra. Rachel va trigar un any en tornar-los a veure i la por que tenia era tan profunda que estava a punt de caure per la vorera quan es dirigia a retrobar-los.

Com si estiguessin en el relat d’una novel·la victoriana, tres dels cinc germans Kinsella -Ellen i els bessons Joe i Michael- es reuneixen a casa de la seva mare, passats els esmentats vint anys. Ella ja té cinquanta-dos i, òbviament, els fills són ja adults i cada un d’ells està sumit en la seva particular crisi personal. Des d’aquella separació traumàtica de dues dècades enrere, no se’ls donen bé les reunions en les que els ecos del passat els desborden. Inevitablement, amb aquells records tan vius per Rachel, no és d’estranyar que una conversa a la porxada de casa després de sopar aquell cap de setmana, derivi en una confessió sobre els esdeveniments que van provocar aquella ruptura. El que ella no espera és que els seus fills també tinguin alguna cosa que explicar, una cosa portarà a l’altra

L’escriptora de Los Angeles Jane Smiley, va publicar Un amor cualquiera el 1989. Hem hagut d’esperar tres dècades perquè la novel·la ens arribi traduïda, de manera que per nosaltres és una publicació nova.

L’obra narra el trauma que arrossega Rachel: vint anys enrere havia sigut infidel al seu marit doncs estava mantenint una relació amb un veí escriptor, i la resposta de Pat va ser emportar-se els fills a Europa.

La novel·la se centra en l’univers de les relacions familiars i més concretament en la por que sentim de ferir de forma irreparable amb les nostres decisions més íntimes, a aquells als que estimem.

Es una narració que es desplega com una espiral de revelacions emocionals que Rachel va desgranant al llarg d’un cap de setmana en el que ha reunit a alguns dels seus fill per celebrar la tornada d’un d’ells, Michael, de l’Índia després d’una llarga estada al país asiàtic. Smiley ens mostra les formes en que es desenvolupen els amors comuns, corrents -d’aquí el títol-, i amb paciència i tendresa desmunta el mite de la família perfecta.

La veu narrativa és la de Rachel. En quant al seu exmarit, l’hem d’imaginar com un acadèmic de professió i impulsiu de caràcter, dins del context social de l’època, els seixanta i encara setanta quan no eren els homes els que havien de cuidar dels nens sinó les mares. Pel que fa a relació de Rachel amb els fills vint anys després, Smiley ens mostra com es van acostumant a tenir-se a prop de nou, i ho fa reproduint diàlegs ràpids esquitxats d’antigues desavinences; tracten de reconèixer-se i d’endevinar en quin punt de les seves vides es troben, què senten ara, quines penes suporten i cap a on van. Però el retrobament desperta records contradictoris, incòmodes, del passat perquè després dels moments de tendra felicitat van passar al dolor de la separació i al buit de l’abandonament; el cas és que ni ella ni ells havien pogut omplir aquell buit, solament van sobreviure.

Rachel observa amb prevenció i amb sentiment de culpa els seus fills: Ellen ha madurat com una dona un punt cínica, Joe és insegur, Michael no sembla trobar la pau amb res… d’alguna manera tots semblen tenir alguna tara, alguna cosa en ells no acaba d’encaixar. Com li va passar a ella, també els fills estan submergits en crisis de parella. I Rachel ens deixa una frase demolidora: “he donat als meus fills els dos regals més cruels: l’experiència d’una felicitat familiar perfecta i l’absoluta certesa de que tard o d’hora s’acaba”.

Jane Smiley explica tot això en un llibre curt: Un amor cualquiera té poc més de cent pàgines, i en elles l’autora ens torna a demostrar que és una especialista en analitzar les relacions familiars.

 

La nord-americana Jane Smiley és una mestra en les descripcions de la vida privada. Sorprèn que sent una bona narradora sigui una perfecta desconeguda al nostre país tot i ser autora d’una vintena d’obres, haver guanyat el premi Pulitzer i pertànyer a l’Acadèmia Nord-americana de les Arts i les Lletres.

Tot i que ja s’ha divorciat tres vegades i va pel quart matrimoni, el trencament familiar que explica a Un amor cualquiera no és autobiogràfic sinó que està basat en fets reals d’uns coneguts seus que li van donar permís per publicar la novel·la.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: