PAUL STRAND

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

Jove de Charente, França. 1916.

Itàlia. 1952.

Aprenenta de sastre. Luzzara, Itàlia. 1953.

Wall Street. 1915.

Noi mexicà. 1933.

La família. Luzzara, Itàlia. 1953.

Ana Atinga Frafra. Ghana. 1964.

 

El fotògraf novaiorquès Paul Strand (1890 – 1976) venia de família immigrant de Bohèmia, Txèquia. De fet el cognom del seu pare era Stransky però poc després del naixement de Paul, va decidir canviar a Strand.

Paul Strand està considerat com un dels precursors de la fotografia directa, aquella que recull la realitat tal com és, sense adornaments ni manipulacions fotogràfiques. A més, va ser un molt bon cineasta.

Strand va començar la seva carrera molt jove, als divuit anys. Estava estudiant a l’Ethical Cultura High School i allí hi havia un professor anomenat Lewis Hine qui va decidir donar com a activitat extraescolar classes de fotografia -d’aquest fotògraf ja hem parlat en aquest bloc-. Paul i sis joves més s’hi van apuntar i van aprendre allò que és essencial per una bona càmera fotogràfica, l’habitació fosca i l’ús del flash de pols de magnesi per la fotografia d’interiors. Hine els va portar a la Galeria 291 del grup Photo Secession d’Alfred Stieglitz i allí Strand va descobrir els treballs de Gertrude Käsebier, Robert Adamson, Julia Margaret Cameron, David Octavius Hill… i per descomptat del propi Stieglitz. Va ser aleshores que Paul va tenir clar que ell havia de ser fotògraf.

Així, al 1911 va decidir fer-se fotògraf autònom, però les coses no li van anar massa bé fins que l’any següent va guanyar el premi New York Camera Club. Va ser un punt d’inflexió.

En aquella època, l’estil fotogràfic era que les imatges havien de semblar pintures, fotografies amb llum difusa i lleugerament desenfocades. Però Stieglitz va començar a fer la fotografia directa. Per la seva banda, Strand portava les seves fotos a la Galeria 291 i allí les comentava amb el propi Stieglitz.

El 1921 va començar també a fer cine. No va ser molt prolífic però té cinc films clàssics en el seu currículum: Mannahatta de 1921, Xarxes de 1934, The Plow that broke the plains de 1935, Heart of Spain de 1940 i Native Land de 1942.

El 1945 el Museu d’Art Modern li va dedicar la primera exposició individual com fotògraf. Dos anys després col·laboraria amb amb Nancy Newhall en el projecte publicat com Time in New England, el primer llibre fotogràfic innovador d’Strand al que van seguir d’altres.

El 1967 va guanyar el premi David Octavius Hill i el 1971 les seves obres més significatives es van exposar als millors museus d’Amèrica i van fer un tour per Europa.

Paul Strand ha passat a la història com un dels més grans i influents fotògrafs americans, creant un estil que era directe i dinàmic. El 1984 va ser inclòs en l’International Photography Hall of Fame.

I ara tenim l’oportunitat de veure una exposició seva a Barcelona; es a la Fundació Mapfre, centre de fotografia KBr a l’avinguda Litoral 30.

 

Paul Strand, un innovador considerat com un dels millors fotògrafs nord-americans.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: