JOSEP MARIA SOLÀ

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

Josep Maria Solà. Contrallum a Arbúcies.

 

Nascut a Sant Feliu de Pallerols, La Garrotxa, (1970), el pintor Josep María Solà va iniciar la seva formació de la mà de l’artista Josep Colomer amb qui va aprendre la tècnica del traç, la perspectiva i el color. Va continuar la formació matriculant-se l’any 1991 als estudis de Belles Arts de l’escola d’Olot, obtenint el títol de Graduat en Arts aplicades i oficis artístics en l’especialitat de Pintura Mural l’any 1996.

La primera exposició individual li va arribar amb solament 16 anys amb gran èxit de crítica, fet que el va animar a iniciar la seva carrera artística per dedicar-s’hi en exclusivitat.

Solà és un notable representant de l’escola paisatgística olotina amb una pintura que és un esclat de bellesa. Les composicions revelen un veritable pintor del segle XXI a contrapèl de modes i moviments postmoderns, que posseeix una gran personalitat, sensibilitat i domini d’un estil  pictòric que l’acrediten com un dels grans representants de l’escola catalana.

No cal dir que és un pintor consolidat en el panorama artístic espanyol amb paisatges amb la seva habitual empremta que es troben entre els més notables de l’art figuratiu espanyol. La visualització de les seves imatges retrotreu als paisatges dels grans mestres catalans introduint-nos en la natura íntima que l’envolta.

La viva riquesa cromàtica, la llum i l’expressivitat de la seva pintura ens transporta a moments entranyables que resulta molt agradable de contemplar per part dels espectadors. Ja voldrien molts fotògrafs de natura aconseguir amb la càmera el que aquest artista realista aconsegueix amb els pinzells.

Josep María Solà ha tingut l’amabilitat de respondre a les nostres preguntes:

La Bellesa: Quan vas ser conscient de que havies de ser pintor?

Josep Maia Solà: De petit sempre m’havia agradat dibuixar i pintar. Però només era una afició de caps de setmana. En aquella època no m’ho plantejava com una professió real. Aquesta possibilitat es va presentar quan vaig començar a ensenyar el que feia i el públic comprava els meus quadres. En aquell moment va passar de ser una mera passió personal, i vaig entreveure la possibilitat de poder fer-ne el meu mitjà de vida. Pintar és el que m’apassiona.

L.B: On vas estudiar pintura?

J.M.S: Primer a l’escola de pintura de Josep Colomer, al meu poble natal, Sant Feliu de Pallerols. Hi vaig participar dels 8 als 15 anys.  Allà vaig aprendre el dibuix, tot tipus de tècniques i també la pintura a l’oli. Ell em va marcar molt i em va fer estimar el paisatge. Posteriorment vaig estudiar Belles Arts a l’Escola d’Art d’Olot. M’hi vaig graduar en l’especialitat de pintura.

L.B: Quin va ser el teu primer quadre?

J.M.S.: Es tracta d’un paisatge que vaig pintar un estiu a plein-air, i que vaig fer en dues hores… ja us podeu imaginar quin desastre devia ser. Encara el conservo, i sempre m’arrenca un somriure, perquè deixa molt de desitjar. Però quan el miro, veig aquell nen que pintava amb les mateixes ganes que ara. Només ha canviat el resultat final !!

L.B: Quins records tens de la teva primera exposició individual? Solament tenies 16 anys i va ser tot un èxit…

Per a mi era un món del tot desconegut. Les primeres exposicions vaig fer-les a Girona, amb un cert nerviosisme i una mica de por per l’acollida que tindria la meva pintura, en aquell moment molt primerenca. Va ser una injecció d’adrenalina poder mostrar el que havia estat pintat durant mesos, i sentir els comentaris de lloança del públic.

L.B: Com descriuries el teu estil?

J.M.S: Figuratiu de paisatge. Realista. Molt detallat, ratllant a vegades l’hiperrealisme

L.B: I com et definiries tu com artista?

J.M.S: Apassionat i enamorat de la natura i dels moments que ens ofereix.

L.B: Què és el que més t’inspira per decidir-te per un determinat paisatge?

J.M.S: El moment, la llum que hi ha en un precís instant. A vegades un indret sense massa interès, esdevé realment màgic quan té una llum càlida, nítida, que es filtra o l’envolta. Normalment la llum de l’albada porta bons contrallums al paisatge. Fa que els colors siguin plans, i es diferenciïn entre ells, es marquen les profunditats.

L.B: Què busques amb la pintura?

J.M.S: L’essència de tot. emocions, records, extreure una part de la bellesa immensa de la natura i poder-la plasmar. M’agrada pintar-la el més semblant possible, intentar acostar-m’hi.

L.B: Quin creus que ha de ser el sentit de la pintura? L’art per l’art, denúncia, expressió de sentiments, una barreja de tot plegat?

J.M.S: Hi ha d’haver de tot en la pintura i en l’art en general. Hi ha d’haver pintura de contemplació, pintura reivindicativa, d’investigació, etc… Tot ha de ser benvingut, l’important és que l’artista hi impregni la seva ànima en allò que fa.

L.B: La Natura és la protagonista absoluta dels teus quadres, no hi apareix l’ésser humà, solament vestigis com a molt. No t’interessa representar la figura humana?

J.M.S: No, per a res. Als meus inicis la figura humana, i també el bestiar figurava a les meves obres, seguint la tradició del meu mestre i de l’escola olotina. Però no m’hi sentia còmode, per a mi era com una peça imposada. He acabat pintant purament el paisatge, ja que la seva bellesa és immensa, i tant canviant que ofereix mil possibilitats.

L.B: Has exposat a un munt de llocs, no solament a la península ibèrica sinó també a l’estranger; a la Costa Blava o a la Provença, per exemple, també et coneixen. En tots aquests viatges, has vist algun paisatge especial que tinguis pendent d’incorporar a la teva col·lecció o algun indret del món al que encara no t’hagis pogut desplaçar que pensis “aquest l’he de plasmar en un quadre”?

J.M.S: Quan vaig a l’estranger de vacances, a vegades a llocs exòtics, no m’atreu massa pintar-los. M’agrada més pintar allò proper, que m’és més familiar. On hi puc anar varies vegades. Paisatges més interioritzats i alhora estimats. Tenim un país tant, tant bonic, que no me l’acabo…

En el cas de la Provença, que pinto des de fa anys, és un lloc que em genera uns records molt feliços. La conec molt bé, i almenys un cop l’any hi vaig, encara que sigui per passejar pels mateixos camins que ja he recorregut. M’impregno del lloc!

Sóc nascut prop d’Olot, una terra humida, amb dies curts i un sol que ràpidament es pon darrera les muntanyes. Potser per això em fascina tant la llum mediterrània.

L.B: Quin és el teu procediment pictòric més habitual? Plantes el cavallet davant del paisatge a representar o pintes també al taller sobre imatges de fotografies?

J.M.S: Al principi ho feia més sovint de pintar a l’aire lliure, però cada vegada em costa més. Bàsicament pinto al meu taller, on tinc la comoditat de l’interior. Quan vaig a fora, és més per anar a gaudir d’un dia pintant amb companys, que per treballar en una obra. Les llums són variants, no et permeten retenir un moment precís, sinó que varien i projecten ombres que es desplacen lentament al llarg del dia. Prefereixo anar a l’exterior per cercar el tema, moure’m amunt i avall, recórrer camins que no sé ben bé on em portaran, fer troballes, des d’un rierol, un sender, uns arbres curiosos, etc.. i pintar-ho a la tranquil·litat de l’estudi.

L.B: Quins són els teus pintors favorits o els que més t’han influït?

J.M.S: El meu Mestre, Josep Colomer, els pintors de l’escola d’Olot d’aquest darrer segle i els impressionistes francesos.

L.B: T’han influït altres disciplines artístiques?

J.M.S: He treballat força amb el gravat, l’escultura i la fotografia. Al final el que sóc és el resultat de tot el que he fet i après, i que m’ha dut fins aquí.

L.B: Creus que un artista neix artista o és un tarannà que aflora per les circumstància de cadascú?

J.M.S: Crec que d’inici ja neixes amb aquest do o una especial predisposició. A partir d’aquí es cultiva amb el temps i amb el treball, un es curteix. Si ho practiques en el dia a dia, estimules aquest do natural, i perfecciones la tècnica.

L.B: Quina opinió et mereix l’art contemporani? Més art que màrqueting o al revés?

J.M.S: Suposo que al parlar d’art contemporani en general et refereixes a les tendències més avançades o a l’art conceptual. Perquè jo també m’hi considero dins el panorama contemporani, amb una versió més clàssica de la pintura.

Personalment no m’atrau en especial, però evidentment hi ha obres molt espectaculars. És un tipus d’art que necessita més màrqueting al darrera, per tal d’explicar i fer entendre l’obra. A dia d’avui tots necessitem del màrqueting i les xarxes socials. La meva pintura no necessita massa explicacions, per això arriba a ser molt propera i comprensible per al públic.

L.B.: Quin consell donaries als que estan començant en la pintura?

J.M.S: Que experimentin molt, que s’embrutin, que provin diferents disciplines, que comparteixin… tot això els obrirà nous horitzons i els ajudarà a trobar el que els faci sentir més bé amb ells mateixos. El món de l’Art és un món difícil, que no deixin de lluitar en allò que creuen.

 

Aquest vídeo ens ofereix un recull de l’obra de Josep Maria Solà:

El pintor garrotxí Josep Maria Solà.

El seu web és https://www.josepmariasola.com/

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: