MIQUEL MOLINA. CINC HORES A VENÈCIA

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

 

Un convidat a una boda es desplaça a Venècia i decideix escapar-se unes hores de la sumptuosa festa per fer tot sol una intensa exploració vital per la ciutat.

Guiat per la intuïció i per llibres i guies antigues, recorrerà carrerons perduts, foscos clubs de jazz, tombes, obres d’art, palazzi, museus, barris i canals vedats al turisme. Resseguirà les passes  d’il·lustres noms (Brodsky, Diàguilev, Wagner, Byron, Pound) i també les d’altres viatgers anònims o les converses d’intrigants desconeguts amb els que es creua.

Es una Venècia que sembla contenir el món sencer, fins i tot els ritmes del reggaetón que s’escolten en alguns balcons en festes secretes de mitjanit en la Fenice.

Així d’intrigant i màgic sona el nou llibre de Miquel Molina titulat Cinc hores a Venècia. Es tracta d’una postal bucòlica d’una Venècia que no surt -almenys encara- en les guies dels turistes de sol i gòndoles.

El de Molina és un relat d’allò que anomenem flâneur, una persona que es dedica a vagar pels diferents llocs d’una localitat per conèixer-la per si mateix, i ens explica com el visitant s’ha de fondre amb la massa i seguir el rumb de la multitud allà on el porti; ens hem de deixar arrossegar pel corrent per saber evadir-nos en el moment oportú quan un carreró fosc crida la nostra atenció i ens invita a la penombra per capbussar-nos de veritat a Venècia.

No cal dir que el llibre està basat en la seva pròpia experiència doncs Molina va anar a la boda d’una amiga i va fer realment aquest passeig de cinc hores, des de les set de la tarda fins a la mitjanit.

Això permet un luxe addicional: trobar barris sense turistes amb els veïns que llegeixen el diari tranquil·lament asseguts en un banc… és com estar en un altre món sense sortir de la mateixa ciutat. Per exemple, una zona del Cannaregio que per arribar-hi cal apartar-se de les grans autopistes humanes com la Ferrovia-Rialto, cal desviar-se d’aquests recorreguts.

També és curiós que se citi el reggaetón, però és cert, encara que no enganxi amb el que habitualment es ven sobre una ciutat italiana, aquesta és una música global que s’escolta a qualsevol continent. I ja que la música hi intervé en el relat, aquesta es pot escoltar per aquells que estiguin interessats, a Spotify amb el títol del llibre; es molt diversa, de Keith Jarret a Wagner passant per Janácek, Lizst o Antonio Carlos Jobim. Això ens permet aproximar-nos més a l’experiència de Molina.

El llibre és intens en el sentit de que acumula moltes vivències en poques hores, algunes van passar realment i altres són evocades; és una lectura que pot resultar interessant i certament molt útil per aquells que estiguin interessats en visitar Venècia i viure-la més enllà dels circuits turístics massificats.

El que Miquel Molina proposa no es nou (de fet, ell mateix dona noms d’escriptors de qui s’ha informat prèviament). I en el seu moment, Terenci Moix també ens va parlar d’interessants experiències, en el seu cas d’una Grècia viscuda més solitàriament sota la llum de la lluna. Són relats que sempre deixen bon sabor de boca i ganes d’anar-hi per mirar amb ulls diferents.

 

El barceloní Miquel Molina és periodista i escriptor. Ha treballat pels diaris SegreEl Periódico de Aragón, El Periódico de Catalunya i La Vanguardia. Com reporter ha cobert catàstrofes com els huracans George i Katrina, però la seva passió és l’aventura; fruit d’ella és el llibre El Everest a la hora punta que agrupa una sèrie de reportatges publicats des del camp base de la muntanya.

Com a novel·lista es va estrenar el 2014 amb Una flor del mal.

El seu web és https://www.miquelmolina.com/

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: