ELENA MONTULL

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

Elena Montull. Passejant a Lol.

 

Elena Montull és tota una pintora de vocació, perquè els seus estudis inicials van ser de Teràpia Ocupacional que va cursar a la Universitat de Saragossa -ella és de Fraga, Osca-. Fins i tot quan es va instal·lar a Barcelona el 1998 va ser per treballar com terapeuta. Però a ella el que li agradava era pintar, una afició que li venia de molt jove quan omplia la casa dels seus pares de dibuixos, figures de fang i pintures. Així que, mantenint la flama de la creativitat, va iniciar els estudis de pintura a l’Escola Llotja de Barcelona en la que es va titular el 2003. Paral·lelament ja venia exposant en mostres col·lectives.

El seu estil es realista. que al començament va ser un realisme urbà, perquè Barcelona li era una gran font d’inspiració. Posteriorment va anar derivant cap a un realisme més introspectiu i íntim.

Els elements que millor la defineixen són el bon tractament que fa de la llum, que és juntament amb les figures, la protagonista dels seus quadres.

I ja que citem les figures, aquestes acostumen a ser femenines. Elena Montull porta molts anys treballant i estudiant la dona i s’hi sent més còmoda. Són dones que atrapa en un moment determinat, un gest, una posa, una expressió… això en aquelles figures a les que se les veu la cara, perquè ha pintat moltes dones que ens donen l’esquena quedant-nos l’actitud o un episodi de vida, com el quadre de l’encapçalament.

Aquests tipus de representacions de dones més “anònimes” porten aparellada una certa sensació de misteri, creant algunes escenes amb un lleuger to oníric que resulta especialment evocador perquè ens pot transportar més enllà de la simple representació figurativa.

Elena Montull ha tingut l’amabilitat d’atendre’ns contestant les nostres preguntes:

La Bellesa: Quan vas ser conscient de que havies de ser pintora?

Elena Montull: El desig de crear i embrutar-me de pintura o qualsevol material pringòs, com ara fang o plastilina, sempre m’ha acompanyat, es innat, però la necessitat física i emocional de fer-ho cada dia de la meva vida, va sortir després de estudiar una altra carrera, treballar i adonar-me de que estava incompleta.

L.B.: On vas estudiar pintura?

E.M.: Va ser a l’Escola Llotja de Barcelona, Arts Aplicades al Mur.

L.B.: Quin va ser el teu primer quadre?

E.M.: El meu primer quadre va ser un paisatge pels meus pares, i els següents també, vaig omplir casa nostra de dibuixos, quadres, figuretes de fang…

L.B.: Com descriuries el teu estil?

E.M.: Jo pinto el que veig i el que m’envolta i m’agrada, per tant es realisme contemporani. Ha anant evolucionant una mica, com tot en aquesta vida. La pintura dels meus inicis era realisme urbà, la gran ciutat de Barcelona estava per descobrir per mi, a qualsevol lloc on mirés, hi veia una obra potencial.

Això va donar peu a continuar reflectint un altre tipus d’univers més íntim, copsant interiors, llums més suaus, instantànies mes personals.

El fil conductor segueix sent la figura humana, i últimament els estats d’ànim, tot el que ens està passant, i el que m’agradaria que passés i com ens podríem sentir millor.

L.B.: I com et definiries tu com artista?

E.M.: Això ja es més complicat, crec que no soc ni artista, sinó pintora, sóc massa crítica amb mi mateixa, i exigent. Un artista es qui té una espurna de genialitat, que crea del no res. Jo reprodueixo el que em crida l’atenció, el que me fa vibrar, sentir alguna cosa.

L.B.: Què és el que més t’inspira per decidir-te a pintar un determinat quadre? la llum? l’atmosfera? –que treballes molt bé-.

E.M.: Bàsicament la llum, es uns dels pilars essencials del meu treball. La llum per si sola es capaç de crear espais, ambients, sensacions, emocions, i es protagonista sempre, juntament amb la figura, de les meves obres. Sembla un tòpic, però també les emocions i estats d’ànim són dins de les obres.

L.B: Què busques amb la pintura?

E.M.: Primer, i sembla pedant, el plaer de fer una cosa estèticament agradable i el reconeixement de tot plegat. Sí, es buscar l’elogi del que jo crec que es la bellesa en tots els sentits. A diari tinc el repte d’aconseguir fer alguna cosa diferent, nova, que mai he fet i que resulta gratificant aconseguir: uns cabells, unes mans en posició complicada, una mirada suggerent, explorar tècniques, metodologia…si aconsegueixo tot això, la meva ànima somriu.

L.B.: Quin creus que ha de ser el sentit de la pintura? L’art per l’art, denúncia, expressió de sentiments, una barreja de tot plegat?

E.M.: La meva visió de l’art es molt àmplia, i per tant, crec en un art polifacètic, on val quasi tot, hi ha milions de persones, milions de mirades, milions de gustos i opinions, i totes tenen un tipus d’art que admirar.. i comprar, si es el cas.

L.B.: Les dones són, normalment, les protagonistes dels teus quadres. Es per una qüestió d’identificació, perquè les pintures es venen millor o per el conjunt de les dues coses? 

E.M.: Diria que les dues coses. Per mi la figura femenina es bella, per suposat que la masculina també, però suposo que es comoditat de molts anys treballant i estudiant la dona. Fa temps ja vaig introduir la figura masculina als meus quadres i no va funcionar gaire, es primordial poder agradar al espectador i que es vengui una obra, es el meu segon objectiu!!!

L.B.: Un dels elements que distingeix les pintures és com vesteixen les teves dones, és tot un display –entre altres coses- d’estils; fins i tot en alguns quadres les sabates han sigut protagonistes i en un surt una bossa de Zara. Es obligat preguntar-te si ets una gran seguidora del món de la moda.

E.M.: En absolut. Com molta gent, m’agrada agradar, i cuido el meu aspecte, sempre que puc, però el fet de que surtin elements de moda als quadres no són més que el reflex de la pura realitat. Faig una pintura realista, treballo amb tot allò que m’envolta, i per tant, es un mirall de la vida contemporània.

L.B.: Fa dues dècades que celebres exposicions tant aquí com a l’estranger. Quina ha sigut la mostra que més ha significat en la teva carrera artística?

E.M.: La primera expo que vaig fer al Palau Montcada, a la meva ciutat, Fraga. Havia fet altres, però aquell espai es un altre nivell, fa màgia, permet que les obres llueixin com les grans obres a un museu. I després d’allò, me vaig sentir estimada i molt valorada a casa meva, a Fraga, fins i tot avui en dia pregunten als meus pares per la seva «filla artista», i això m’omple d’orgull.

L.B.: Quin és el teu procediment pictòric més habitual? Pintes in situ o al taller sobre imatges de fotografies?

E.M.: La meva eina principal es la fotografia, resulta còmode i pràctic.

L.B.: Quins són els teus pintors favorits o els que més t’han influït?

E.M.: Moltíssims, i segueixen apareixent molts contemporanis increïbles que son importants per mi.

Caravaggio, Goya, Edward Hopper, Ramón Casas, Santiago Rusiñol, Sorolla, Bacon, Antonio López, Nick Alm, Louis Treserras, Hiroshi Noda…

L.B.: T’han influït altres disciplines artístiques?

E.M.: Diria que sí, sempre he admirat l’escultura, Giacommetti per exemple,  va ser tot un descobriment per mi, i evidentment, els clàssics grecs i els grans com Miguel Angel.

L.B.: Creus que un artista neix artista o és un tarannà que aflora per les circumstància de cadascú?

E.M.: Crec que es neix. Al llarg de la vida pots aprendre moltíssim, les escoles, acadèmies, l’experiència personal, tot influeix i serveix d’aprenentatge, tot i així cal una força, un impuls interior, en diuen vocació, instint, creativitat, geni…

L.B.: Quina opinió et mereix l’art contemporani? Més art que màrqueting o al revés?

E.M.: No estic massa ficada dins el món del màrqueting de l’art contemporani a gran escala, el meu treball es molt més accessible, a tots els nivells. Puc dir que el valor que es dona a l’art que jo conec es el just, a altres esferes reconec que no tot el que val milionades és el millor art, és la meva opinió.

L.B.: Què estàs preparant ara?

E.M.: Amb tot aquest any de pandèmia i aconteixements extraordinaris, el cap ha anat a 100, i les idees han fet un pas endavant per evolucionar una mica cap als retrats, imatges de gran format plenes de color, vibrants, serenes.

L.B.: Quin consell donaries als que estan començant en la pintura?

E.M.: Preferiria que me donessin consells a mi…

Mai saps realment el que podries haver fet per millorar, o si una decisió va ser la correcta…aquest món és molt complicat. Diria que sempre et deixis portar per la teva idea inicial, la llavor original. El treball va evolucionant, canviant, modifiques coses, afegeixes elements, però tot té un origen, i ha de ser teu.

I també estudiar e investigar molt, no deixar d’admirar l’art i els artistes contemporanis dels que pots aprendre sempre alguna cosa.

Les pintures d’Elena Montull són com miralls de la vida contemporània, tal com ens diu ella; en aquest vídeo en tenim un petit recull:

 

Elena Montull Gómez, pintora de llums, sensacions i atmosferes.

El seu web és https://elenamontull.com/

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: