MARIA BARBAL. TÀNDEM

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

 

Tàndem és l’última novel·la de Maria Barbal. En ella ens mostra dues persones, l’Elena, una mestra que just acaba de jubilar-se i enyora en alguns moments la seva tasca a l’escola, l’escalf del nens i nenes que ha tingut, dels seus companys i companyes de les aules. Aquest enyor contrasta amb una certa rutina instal·lada a casa seva: el fill ja és adult i ja no viu allí, així que comparteix la llar solament amb el seu marit, un intel·lectual, poeta i articulista que va tenir una certa presencia mediàtica temps enrere. L’altra persona és l’Armand, també jubilat, viu sol i igualment amb un cert desencontre amb la vida que porta que no li acaba de plaure. Intenta no mortificar-se amb els records del passat dels que no està tampoc massa satisfet.

De manera que són dues persones, com tantes altres, que tenen un passat que els lliga, encara que senten ganes de desempallegar-se de moltes de les cordes que els tenen lligats a rutines que ja no els omplen.

L’Armand i l’Elena es coneixen en un activitat lúdica, el ioga, ell es fixa en ella i ella sembla que no li baixa la mirada i quan l’Armand fa aproximació cap a l’Elena, no rep cap rebuig.

Des que amigablement comencen a compartir les seves experiències, tant, l’un com l’altra intentaran desfer-se de tot allò que els té atrapats i recuperar l’espontaneïtat i l’alegria del present. S’adonaran que tenen dret a canviar, a mirar el món de manera diferent de com ho havien fet durant anys, a estimar-se a si mateixos. En definitiva, a concedir-se la llibertat de viure plenament. De manera que el llibre és una història de com retrobar-se amb la felicitat, donar-se noves oportunitats sense importar l’edat.

Barbal va crear la novel·la amb la veu del primer personatge, Armand. Es com si ell expliqués la seva situació i va començar la història en primera persona. Aleshores, en pensar en el personatge femení, li va semblar que la perspectiva des de fora podia ser més rica, explicar matisos.

L’acció es desenvolupa a la ciutat de Barcelona, hi ha doncs un canvi de paisatge en aquest nou llibre de Barbal, però seguint el mateix estil, directe i amb diàlegs molt ben estructurats. El resultat és una novel·la tendra, sensible, fresca, que entra en el món dels personatges i ens descriu els seus sentiments, els seus neguits, encerts i errors i la decidida voluntat de trencar lligams del passat per avançar en la vida deixant-se portar per ella.

 

Maria Barbal (Tremp, 1949) es va donar a conèixer amb la noveŀla Pedra de tartera (premis Joaquim Ruyra 1984 i Joan Crexells 1985), una fita de la narrativa catalana contemporània. Aquest llibre obre un cicle novel·lístic amb el Pallars nadiu de l’autora com a punt de referència, que també integren Mel i metzines (1990) i Càmfora (premis de la Crítica 1992, Crítica Serra d’Or 1993 i Nacional de Literatura 1993). La seva obra com a novel·lista també comprèn els rellevants títols Escrivia cartes al cel (1996), Carrer Bolívia (1999), Bella edat (2003), País íntim (Premi Prudenci Bertrana 2005) i Emma (2008). Després del seu brillant debut com a autora de narracions amb La mort de Teresa (1986), ha publicat els volums de relats Ulleres de sol (1994), La pressa del temps (2009) i Cada dia penso en tu (2011). L’any 2014 va publicar la novel·la En la pell de l’altre, sobre la capacitat de la protagonista de brillar damunt d’una mentida. La seva darrera novel·la publicada, A l’amic escocès, clou l’anomenat Cicle del Pallars.

El 2021 va guanyar el Premi Josep Pla amb la novel·la Tàndem i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes per la seva trajectòria literària.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: