ANDREU CLARET. 1939, LA CAIGUDA DE BARCELONA

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

 

L’exèrcit franquista està a punt de creuar el Llobregat i milers de refugiats marxen cap a França. Entre ells, Lluís Companys que fuig, criticat per molts i abandonat pels seus. L’acompanya Manel Plandiure, un boxejador que li fa d’escorta i que es veu obligat a deixar a Barcelona l’Agnieszka, la seva amant, una prostituta polonesa. Quan els alemanys detenen Companys i l’entreguen a Franco, el Manel torna a Catalunya amb la intenció d’alliberar-lo. No ho aconseguirà, però venjarà la seva mort.

L’escriptor Andreu Claret, per un especial interès personal en el tema -va néixer a l’exili-, va decidir deixar en segon pla el periodisme per dedicar-se a la literatura. Així, Claret va iniciar aquest camí amb una trilogia de novel·la històrica dedicada a aquest temps convuls, una trilogia amb voluntat divulgadora que ara tanca amb 1939. La caiguda de Barcelona.

Amb aquesta obra, el lector segueix, amb un ritme trepidant i la sensació permanent d’estar caient pel precipici, la tragèdia que va significar l’èxode i l’exili. També diposita la mirada en aquells milers de vides truncades que mai més van tornar a ser el que eren. Entre aquestes, la del mateix expresident de la Generalitat, Lluís Companys, a qui l’escriptor presenta en la seva última etapa, com un personatge dramàtic, trist, vençut i abandonat pels seus.

En efecte, els últims dies de la guerra a Barcelona, Companys i els milers de persones que, com la mare d’Andreu Claret, van emprendre el camí de l’exili, són els elements que centren aquesta història. Es tracta d’una interessant recreació de l’atmosfera que es vivia a Catalunya en aquells moments, no solament a la capital catalana.

A l’obra s’explica un èxode gairebé bíblic pròxim al mig milió de persones que van haver de marxar en pocs dies. Es narra aquest drama col·lectiu que ha sigut poc reconegut en la narrativa catalana i encara menys en el cinema, fins i tot en els films centrats en la guerra civil. Maria Serra, la mare de Claret, tenia només catorze anys quan va emprendre el camí a peu, des de Manresa fins al Pertús amb els seus pares, gent molt humil, i un germà petit que anava dins un cotxet que aviat es va espatllar durant el trajecte. A Figueres van fer parada doncs era la ciutat on s’esperava que es produís el miracle: l’obertura de la frontera, que els francesos mantenien tancada.

També el pare de Claret, comissari de la República, va ser a Figueres on va viure situacions extremadament dramàtiques atenent ferits. Els seus avis també van tenir un destí dissortat. Van ser separats just entrar a França. L’àvia va ser enviada al camp de Barcarès, i l’avi agafat pels alemanys i destinat a una base de submarins a Bordeus. No es van retrobar fins a la fi de la Segona Guerra Mundial.

En quant a Figueres, el que allí va passar durant aquelles setmanes va ser, com dèiem, dramàtic: bombardejos sagnants que van afectar fins i tot al refugi de la plaça del Gra on van morir dones, homes i nens que s’hi havien refugiat. Claret rescata aquest moment en el llibre i el descriu a través dels ulls d’uns periodistes estrangers que segueixen la retirada i que comparen Figueres amb Gernika.

La novel·la barreja personatges reals amb d’altres de ficció. Companys és dibuixat defugint la figura del president màrtir que sovint es ven. En quant a una de les altres protagonistes, Irene Moragues, és un personatge basat en Irene Polo, una de les primeres dones periodistes de la premsa catalana. Pel que fa al boxejador Manel Plandiure, escorta de Companys a la novel·la, també està inspirat en figures reals de l’època. Tot té un aire molt realista perquè l’autor ha fet una tasca important de documentació.

Claret ha escrit el llibre marcant un ritme que recorda l’estil cinematogràfic, però més enllà del ritme, 1939. La caiguda de Barcelona, és una novel·la sobre la tragèdia de l’exili, sobre el drama d’aquells a qui la guerra va estroncar la vida i sobre els qui no van defallir, una obra sobre la derrota social, però també sobre la capacitat de resistència.

 

Andreu Claret és periodista i escriptor, nascut a Acs (França, 1946) en una família de republicans exiliats, va començar a exercir la professió sota el franquisme a la revista Cambio 16. Ha estat delegat de l’agència Efe a l’Àfrica subsahariana i a l’Amèrica central, i director d’Efe a Catalunya. Ha col·laborat als principals mitjans de comunicació catalans, entre altres La Vanguardia, el diari Avui, El matí de Catalunya Ràdio, amb Antoni Bassas, i el programa Aquí amb Josep Cuní, de la SER.

Va liderar l’Institut Europeu de la Mediterrània durant cinc anys i va ser director de la Fundació Anna Lindh per al diàleg intercultural, amb seu a Alexandria. El 2008 va publicar El secret del brigadista, i el 2017, Venjança. L’any 2019 va guanyar el Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica amb la novel·la El cònsol de Barcelona, de la qual s’han publicat tres edicions.

És membre del consell científic del Real Instituto Elcano, del consell consultiu del Diplocat, del patronat de la Fundació Periodisme Plural i del comitè editorial d’El Periódico de Catalunya, en el qual col·labora regularment.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: