CARLOTA GURT. SOLA

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

 

Mei, una dona de quaranta-dos anys immersa en un matrimoni apàtic i a la que acaben d’acomiadar de la feina en una editorial, decideix refugiar-se a la casa on va créixer, una petita masia al bosc. Allí intenta escriure la novel·la que la obsessiona des de fa anys mentre planta cara al seu passat, a un present antipàtic i a un futur incert.

Aquesta és la història que ens planteja Carlota Gurt en la seva novel·la debut Sola qui encara no fa dos anys va publicar un llibre de contes titulat Cavalcarem tota la nit on ja explorava situacions amb personatges amb problemes anímics que els incitaven cap al desvari.

El títol de la novel·la ja denota que l’obra va de soledat: la protagonista s’aïlla a la masia de la seva infantesa i allà va prenen notes, fa fitxes que enganxa a la paret, escriu sinopsis, rectifica esborranys, i la narració no avança el que voldria. Així que s’adona que la casa no la està ajudant a ser creativa i entén que li convé, sense abandonar la soledat, passejar pel bosc i gaudir de la natura -aquí la prosa de Gurt és especialment atractiva- però comença a ser conscient de que viu en una mena d’irrealitat i que necessita comunicar, cosa que acabarà fent amb algun personatge proper.

Algun neguit de Mei és compartit per Carlota Gurt perquè els dubtes a l’hora d’escriure són els mateixos, si bé què, tot i haver una part de veritat personal, Mei no és com Gurt, no es tracta d’una obra autobiogràfica.

A part de les imatges al bosc i la masia, també apareix en la narració el personatge de la mare, una dona egocèntrica segons la veu la protagonista. Quan el seu pare mor -un home somiatruites-, la noia ha de viure al costat d’aquella dona que és com una mare robot, que solament cobreix les necessitats sense transmetre afecte, no sembla haver tingut una vocació maternal.

Per això, al final la novel·la és una mena de crònica d’una rebel·lió, d’una soledat escrita en forma de compte enrere de cent vuitanta-cinc dies perquè tota l’obra és una explicació de com arribem a l’últim dia. I, per descomptat, planteja el concepte de soledat: és una realitat o és més aviat un estat anímic? és una condemna o una benedicció? L’única cosa que sembla segura és que de la soledat no se surt indemne perquè és un element transformador que ajuda a descobrir la pròpia personalitat.

El resultat és una novel·la intensa, escrita en una prosa viva i visual, de gran plasticitat i potència simbòlica en la que tècnicament es nota la preocupació de l’autora per trobar la paraula precisa, encara que aquesta no s’utilitzi molt habitualment, però posant la cura necessària perquè no grinyoli en el context.

No és una història de trama, de peripècies argumentals, sinó més bé una narració emocional que denota maduresa, cosa que no és fàcil de trobar en una primera novel·la.

 

La barcelonina Carlota Gurt Daví és traductora. Llicenciada en Traducció i Interpretació, Humanitats, Empresarials, Estudis de l’Àsia Oriental i Comunicació Audiovisual.

Entre 1998 i 2010 va treballar en el camp de les arts escèniques amb La Fura dels Baus com productora executiva i al Festival Temporada Alta. Va debutar com a escriptora amb el recull de contes Cavalcarem tota la nit (2020), que va guanyar el premi Mercè Rodoreda i està publicat també en castellà, com és el cas de Sola.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: