ANDRÉS CAÑAL

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

Passeigs geomètrics.

El punt exacte.

Llum mediterrània.

Punt de llum.

Reflex.

Figura entre línies.

Corrent cap a la foscor.

 

De Lleó és Andrés Cañal, però molt jove va marxar amb el seus pares a Bèlgica i allí va créixer.

Va estudiar Belles Arts i va tenir com professor de fotografia a Guy Jungblut, l’editor de Yellow Now, empresa editorial, i també responsable de la galeria del mateix nom. La instrucció que Cañal va rebre de Jungblut el va marcar.

Després dels estudis, va començar a treballar en les imatges gràfiques de programes i canals de televisions de Bèlgica i França. Al mateix temps va publicar dibuixos i dissenys a la premsa: còmics a Bèlgica i il·lustració, especialment infantil, a Espanya.

La seva feina sempre va estar acompanyada de la fotografia perquè li servia de suport als seus projectes de grafisme i disseny. Gràcies a les càmeres d’alta definició dels telèfons mòbils, les seves fotos van començar a tenir una mena de vida pròpia, és a dir, es van acabar convertint en bastant més que una simple referència per la seva feina de grafisme.

Ja com fotògraf, els anys d’exercir com dissenyador gràfic es noten en les seves imatges, en la seva construcció, en la manera de descriure les línies, en la recerca d’un equilibri entre clars i obscurs. A més, la presència humana s’ha anat imposant d’una manera natural com un element indispensable, sigui per jugar amb simetries o per servir d’escala de mesura del conjunt. Però quan fa la foto, no s’oblida dels anys que porta dibuixant perquè té un enfocament -ni que sigui de manera inconscient- per la manera de compondre, de distribuir línies i ombres.

Segons ha confessat, li resulta més fàcil obtenir el que vol amb un llapis perquè amb la càmera hi ha masses coses que són difícils de controlar com, per exemple, -ell que fa unes obres tant geomètriques- la situació exacta d’una ombra, l’angle que pot obrir en relació als raigs de llum, etc., perquè tot ha d’encaixar perfectament. Per això, quan surt a fer fotos, prefereix anar sol perquè pot ser que hagi d’estar molt temps esperant i mirant com transcorre la llum fins a assolir el punt exacte que ell vol.

El resultat de l’espera sempre val la pena perquè és una imatge, generalment però no sempre, en blanc i negre, amb la geometria com un clar element distintiu i un suggeridor joc de llum i ombra.

 

Andrés Cañal ja fa un temps que va deixar Bèlgica per instal·lar-se a Barcelona on viu i treballa actualment.

El seu perfil a instagram és https://www.instagram.com/canal_andres/

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: