DÉLICIEUX, D’ÉRIC BESNARD

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –



Som a França l’any 1789, molt poc abans de la Revolució. Pierre Manceron és el cuiner del castell de Chamfort d’on és acomiadat. Aleshores, Pierre amb l’ajuda d’una dona, Louise, que apareix inesperadament, obre un restaurant pel seu compte.

El director Éric Besnard s’inspira en la història del naixement del primer restaurant per fer aquesta pel·lícula titulada Délicieux. Cal aclarir, però, que el film no segueix escrupolosament les dades històriques d’aquest fet, solament serveixen com punt de partida.

Es basa de manera lliure en un fet real: el primer restaurant es va obrir pocs anys abans de la Revolució Francesa. Fins aleshores els cuiners treballaven en les cases i castells dels aristòcrates i quan la Revolució va arribar i van a començar a rodar caps, alguns van desaparèixer junt amb els seus amos, d’altres van trobar feina a les cases dels nobles europeus i, els més afortunats, es van atrevir a obrir els seus propis negocis.

Així, la cuina -i la bona cuina, com hagués dit fa un quants anys el gastrònom Jaume Pastallé- es va popularitzar i es va estendre al món una nova manera d’entendre-la. Besnard ha begut en aquest context per inventar-se el que ara diríem chef, el Pierre Manceron de la pel·lícula, qui fart de les humiliacions del duc de Chamfort i els seus amics, acaba obrint el seu propi restaurant.

Aquest no va ser el primer restaurant francès però sí que molt probablement va ser el primer fora de París d’acord amb les dades de que es disposa, i Manceron actua com un símbol d’aquesta creació gastronòmica.

El film està protagonitzat per dos actors de llarg recorregut en el cine francès, Grégory Gadebois en el paper de Pierre i Isabelle Carré en el de Louise. Serà aquesta dona, de misteriós passat, junt amb el fill de Pierre, els que l’ajudaran a donar el pas.

Un dels punts forts de la pel·lícula és la imatge, la interior amb els seus bodegons i l’exterior amb el camp francès, per això cal esmentar la bona feina de Jean-Marie Dreujou, responsable de la fotografia.

I encara que la pel·lícula no sigui ningun biopic, ens serveix per traslladar-nos a aquell context històric en el que veurem l’orgull d’un bon cuiner, la creació de plats, la popularització de la cuina, les humiliacions dels nobles envers els pobres… elements que es toquen en aquest quadre filmic.

Éric Besnard ha sabut barrejar drama, sàtira i crònica social, aportant la seva dosi d’intriga i d’història d’amor; ha cuinat un digne plat cinematogràfic, lleuger però disfrutable. Heus aquí una Revolució sense morts.

 

Fill de director i guionista de cine, Éric Besnard ha seguit la carrera del seu pare Jacques.

Éric és el director i coguionista de Délicieux.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: