DOMENICO STARNONE. CONFIDENCIA

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

 

Pietro i Teresa són parella. Ell és professor i ella la seva alumna. Mantenen una relació curiosa en la que l’un s’inventa a l’altre, com si escrivissin un llibre. Es una relació amb alts i baixos que denoten exigències mai satisfetes i tensions que acaben fins i tot amb insults i plors. Després d’una violenta baralla, per tranquil·litzar els ànims, Teresa té una idea i diu a Pietro: “Suposem que et confio un secret íntim tan horrible que ni tan sols me l’he confessat a mi mateixa, i tu em confies un semblant, alguna cosa que si sortís a la llum et destruiria per sempre”. Ell accepta i d’aquesta manera segellen la seva dependència recíproca per la resta dels seus dies. Però la relació ja no és igual perquè ella adopta una actitud que es basa més en la por que no en l’afecte, i a través de l’amenaça de revelar el secret, exigeix que, d’alguna manera ell continuï sent l’home que fingia ser. Finalment, la parella acaba comprenent que no té altra sortida que separar-se. Temps després, Pietro coneix Nadia de qui s’enamora en trobar-li un caràcter innocent i càlid, molt diferent al de la seva parella anterior. Però la vigília de la boda, Teresa reapareix i amb ella l’ombra amenaçadora d’aquella confidència que marcarà irremeiablement la seva vida.

A l’escriptor italià Domenico Starnone li interessa parlar dels temes de família. Té motius: quan era un nen de cinc anys, una nit a casa seva havia de néixer el seu tercer germà i el seu pare per endolcir l’esdeveniment va dibuixar una bonica cigonya per explicar a ell i al seu germà la manera en què es presentaria el succés. A les quatre de la matinada, terroritzats pels crits que arribaven de l’habitació dels pares, convertida en una sala de parts, van trobar pel corredor la seva tia amb un mànec de llençols amb sang i placenta, i la tieta els va dir: “tranquils, la cigonya ja ha arribat i ha portat al vostre germanet, però volia emportar-se’l una altra vegada i el vostre pare l’ha hagut de matar”. I el petit Domenico es va imaginar el pare com un assassí de cigonyes en un estrany ambient familiar en el que era possible barrejar amor i violència. L’alegria del naixement anava lligada a la sensació de massacre, a l’assassinat de la cigonya. I Domenico Starnone va créixer amb aquest idea sobre la família, un lloc d’amor però també de conflicte, en una estranya oscil·lació sovint sense ordre.

El resultat són aquestes indagacions sobre les relacions humanes que l’han fet famós. Ja havia escrit sobre el tema en les novel·les anteriors Ataduras i El juego, i ara torna amb Confidencia, un altre interessant exercici literari de l’escriptor napolità.

Confidencia ens parla dels vincles forts que són alhora un plaer i un turment, i ens fa palesa la sensació d’una persona que s’abandona a la dependència de l’altra, però també a la necessitat de rebel·lar-se per recuperar la pròpia autonomia. Segons ho veu l’escriptor, si ens amaguem, ni que sigui per prudència, estimem poc. I al contrari, enamorar-se de veritat porta a la confiança total, molt més gran que la que es té amb un amic íntim perquè l’amor és una arriscada rendició incondicional.

El cert és que en la narració ens ofereix tot un univers fet de passions, energia, sensualitat, pulsions i tendresa, i tot amb una escriptura tan meticulosa com brillant.

El resultat és una bella història d’amor ferotge amb càrrega humana que impacta. No en va Starnone està considerat com un dels millors escriptors italians actuals.

 

A Domenico Starnone se’l compara amb escriptors com Houellebecq o Coetzee. Ell solament reconeix una certa influència d’aquest últim.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: