NAZANINE HOZAR. LA HISTORIA DE ARIA

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

 

A començament dels anys cinquanta del segle passat, en un Iran sumit en dissensions, Behruz, un humil xofer de l’exèrcit iranià, travessa Teheran de tornada a casa. De sobte, escolta els sanglots d’un nadó abandonat en un carreró. Es una nena de tres dies que recull i a qui li posarà per nom Aria. 

A través dels ulls d’aquesta nena coneixerem tres dones molt diferents obligades per l’atzar a fer-li, consecutivament, de mare: la irresponsable i maltractadora Zahra -l’esposa de Behruz-, la rica i compassiva Fereshte qui, després d’acollir-la i adoptar-la, la nomena hereva i, finalment, l’enigmàtica Mehri qui a vegades és una benedicció i a vegades una càrrega.

La història de Aria és la primera novel·la de l’escriptora iraniana Nazanine Hozar qui coneix bé què és la guerra i l’exili perquè va néixer a Teheran el 1978, un any abans de que esclatés la Revolució que va comportar l’enderrocament del Shah Rezza Palahvi. Poc després, la família de Hozar es va mudar al Canadà on Nazanine va publicar el 2019 la seva òpera prima que ara ha arribat traduïda aquí.

Nazadine Hozar va tenir una infantesa caòtica perquè, com dèiem, va venir al món poc abans de la Revolució, però és que després va arribar la guerra amb Iraq i fets d’aquesta magnitud la van fer ser molt curiosa i quan va créixer es va començar a interessar pel comportament humà i, especialment, per allò que ha succeït tradicionalment a les dones, la seva posició al món i allò que poden aconseguir o no. Totes aquestes qüestions es van fusionar i el resultat és el llibre aquí comentat.

Es tracta d’una novel·la de caràcter polític-sentimental que explica la infantesa, l’adolescència i joventut d’una nena que recorre tots els estrats socials d’un país molt dividit entre pobresa i riquesa, analfabetisme i cultura, superstició i modernitat.

La història comença el 1953, any en el que el primer ministre iranià és expulsat pels britànics i els nord-americans que estaven molt interessats en els recursos petrolífers del país, cosa que marcarà com Teheran està estructurada en dos grans estrats socials, la part nord on viuen els rics, i la part sud on viuen els més pobres.

I no és l’única divisió de Teheran perquè també hi ha separacions religioses: musulmans, cristians, jueus, zoroàstrics…

Sorprenen també les diferències culturals: hi ha qui segueix tradicions ancestrals i continua creient en els dyinn -dimonis que porten a les persones a la seva destrucció- i hi ha qui s’estima més passar-s’ho bé escoltant cançons d’Abba o Beatles.

La narració va avançant segons Aria va creixent. Marcada des del naixement pel fet de ser dona -d’entrada ja és abandonada per haver nascut nena-, a través dels seus ulls veurem la ràbia, la tristor i la soledat no sols d’ella sinó també de la societat iraniana.

La història de Aria és com una mena d’epopeia sobre la Revolució iraniana des del mateix moment del seu esclat i narrada des de dins, i es combinen factors com la família, l’amor, l’orfandat, la solidaritat, el fanatisme religiós o l’amistat. Es una novel·la amb components històrics però que té un interès contemporani.

Atractiva i amena, l’obra és un bon debut de Nazanine Hozar.

 

Nazanine Hozar narra la història d’un país que ella va haver d’abandonar per residir al Canadà. La novel·la va ser el projecte final del màster d’escriptura narrativa que va fer.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: