CASA MARSANS

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

Entrada exterior amb aire medieval.

La façana principal de la casa Marsans.

Façana lateral.

El pati interior.

Detall.

Detall amb vidriera al fons.

Estança lateral.

Detall d’una columna exterior.

 

Al número 41 del passeig de la Mare de Déu del Coll, de Barcelona, ens trobem amb una casa tan eclècticament sorprenent com no massa coneguda: la Casa Marsans.

Tal com ens suggereix el nom, en efecte, aquesta era propietat de la família Marsans, banquers (la banca Marsans va funcionar durant gairebé mig segle i va arribar a tenir sucursal a Madrid) i empresaris turístics (el Grup Marsans va ser un important conglomerat d’empreses vinculades al turisme, en el seu moment pioner a l’estat).

La casa va ser construïda l’any 1907 per l’arquitecte Juli Marial Tey (també polític republicà) per l’ús de la filla de la família, Josepa Marsans Peix.

Des del carrer, l’entrada que té despista perquè sembla l’accés d’un castell medieval amb torre i tot. Això sí, la portalada és de ferro forjat. Tot és producte de les diverses fonts d’inspiració del modernisme.

Aquesta diversitat és més espectacularment palesa una vegada accedim a l’interior de la casa després d’haver pujat per un ampli jardí: ens trobem amb una edificació de tres pisos que internament està disposada al voltant d’un pati d’estil mossàrab, una característica que dona molt valor a l’edifici.

La primera impressió en accedir al pati interior és recordar-nos de l’Alhambra: arcs fistonats còncaus sobre columnes de marbre revestits de textures en baix relleu que combinen el daurat, el vermell i el blau, decoració arabesca i escriptura àrab. Si algú entén l’escriptura àrab llegirà “Alà és gran”. Això és perquè la Josepa Marsans s’havia enamorat de l’Alhambra, d’aquí la seva insistència en que la decoració es fes d’aquesta manera.

Aquest patí és, com dèiem, la part central de la casa i al seu voltant s’organitzen la resta d’estances, això sí, cadascuna amb una decoració diferent.

I pati al marge, també mereix la pena citar el treball fet sobre els elements de façana, com les baranes calades, els frontons i les columnes. Aquí dominen les formes neoclàssiques. En conjunt, és un immobles molt eclèctic, especialment a l’exterior.

Al llarg de la seva història, la casa l’ha vist de tots els colors: durant la Guerra Civil va ser expropiada i ocupada per la FAI, després va ser transformada en hospital de sang per la Generalitat. Quan va acabar la guerra, es va convertir en caserna de la Guardia Mora de Franco. Posteriorment es transformaria en orfenat dels nens polonesos robats pels nazis. El 1958, Auxilio Social va comprar la casa per instal·lar un centre de beneficència per nenes i cinc anys després el va cedir a les monges del Sagrat Cor perquè instal·lessin un centre d’ensenyament primari.

En l’actualitat, totes les instal·lacions, que s’han ampliat, s’han convertir en alberg juvenil depenent de la Generalitat.

L’immoble forma part del catàleg de Bens Culturals d’Interès Local.

Es tracta d’una visita recomanable.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: