NEUS MARTIN ROYO

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

Miratge.

 

Neus Martín Royo li cap a les mans tot un barri: el Poblenou.

Quan fa un parell d’anys li vam dedicar un article amb motiu de l’exposició que va celebrar a la Galeria Jordi Barnadas, la vam batejar com La noia del Poblenou. Si Joan Manuel Serrat és El noi del Poble-sec i no va viure allí tota la vida, la Neus té tot el dret donat que continua vivint al seu barri.

No cal dir que les imatges del Poblenou formen una part importantíssima de la producció d’aquesta artista, encara que també ha immortalitzat altres urbs del planeta.

Des que va acabar els seus estudis de Belles Arts a la Universitat de Barcelona, ha anat plasmant en les seves teles temàtiques urbanes principalment, encara que no únicament, llocs i racons que no són necessàriament emblemàtics.

D’aquesta manera, Neus Martín ens ha anat descobrint una realitat urbana diferent i en constant transformació. Es la Barcelona industrial amb les fàbriques tèxtils ja buides a punt de ser enderrocades o reconvertides en nous edificis dedicats molts d’ells a centres culturals, amb les xemeneies que s’han mantingut encara dretes. Però no solament la industrial, també plasma bars i tendes d’altres temps que encara aguanten -o ja no-, i edificis i detalls d’ells d’especial atractiu.

Com que Martín Royo és una bona viatgera, els seus quadres també recullen imatges de Londres, l’Havana, Irlanda, Nova York…

Un element important que la caracteritza: l’absència de figura humana, cosa que es deu a la necessitat que té de crear atmosferes d’intimitat, explicar històries sense gent o en tot cas que la gent actuï o se la suposi rere les façanes i les finestres. Evidentment, així fa que l’ambient creat sigui de soledat, de silenci, d’atemporalitat, fins i tot amb un punt de misteri. Com diu ella, pinta allò que és permanent en el paisatge.

La seva tècnica, oli sobre tela o taula, està basada en una pinzellada visible sobre un primer dibuix al carbonet. Es deixa veure una influència de pintors com Edward Hopper, un dels principals exponents del realisme del segle XX que utilitzava la llum d’una manera particular. Neus Martín fa servir els colors per distorsionar la realitat d’una manera subjectiva, augmentant l’atractiu d’allò representat, és realista però no hiperrealista. Precisament, la solitud dels paisatges urbans, els colors, la llum i les ombres que són elements característics de Hopper, els podem trobar en diverses pintures de l’artista barcelonina.

La seva primera exposició la va celebrar el 1988 amb vint anys. Doncs des d’aleshores no ha deixat d’exposar any rere any, sigui a Catalunya, a la resta de l’estat i en diverses ciutats europees i americanes.

Aquest més de setembre es presenta una gran exposició antològica titulada Poblenou. Memòria pintada, que està repartida en quatre espais, la Torre de les Aigües -no oblidem que aquí s’ubica l’Arxiu Històric del Poblenou-, l’edifici Oliva Artés perquè és una de les seus del Museu d´Història de Barcelona, el Centre Cívic Can Felipa i la Fundació Palo Alto.

En aquestes exposicions Neus Martín ens ofereix pintures d’aquests quatre edificis, la Rambla del Poblenou, la platja de la Mar Bella, la geladeria Tío Ché, la sastreria La Africana, l’antiga cooperativa La Flor de Maig, el carrer Marià Aguiló, l’estació ferroviària, les antigues cotxeres de TMB… són pintures que ens xiuxiuegen històries, poques vegades el silenci de les imatges ens havien parlat tant d’un barri.

En resum, és un viatge a través del temps que reflecteix l’evolució d’un dels barris barcelonins que més han canviat, des de l’antic “Manchester català” a l’actual Vila Olímpica i el 22@. Tots ells són paisatges que l’artista coneix bé quan des de petita passejava pel barri amb els seus pares. Es per això que Neus Martín Royo, per l’experiència pròpia i per la seva gran qualitat tècnica és la millor cronista pictòrica del Poblenou.

L’artista ha tingut l’amabilitat de contestar les nostres preguntes:

Quan vas ser conscient de que havies de ser pintora?

De ben petita, en una classe de dibuix de primària, era l’assignatura que més m’agradava. Recordo perfectament com vaig decidir que de gran seria pintora i paisatgista. Ho tenia molt clar.

On vas estudiar pintura?

A la facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.

Recordes quin va ser el teu primer quadre?

Sí, un quadre de flors fet amb els tres colors primaris al taller del Senyor Bru, un petit estudi de pintura al barri del Poblenou. Li vaig regalar amb molta il·lusió al Francesc, el  meu germà gran.

Com ha sigut la teva trajectòria estilística? Has fet sempre figuració?

Sempre treballant des del realisme. Als meus inicis pintava molt del natural i sí, sempre he fet figuració. Com diu Oscar Tusquets en el seu darrer llibre: “sin figuración, no hay diversión”. Totalment d’acord.

Com et definiries com artista?

Metòdica, treballadora, impulsiva i romàntica pintant. Com deia Pablo Picasso, millor que la inspiració t’agafi treballant. M’encanta pintar de manera directa i alla prima, de primera intenció.

Què és el que més t’inspira per decidir-te a pintar un determinat quadre? la llum? l’atmosfera?

Sens dubte, la llum. “La llum és color”, William Turner.

Què busques amb la pintura?

Oferir la meva mirada sobre la realitat. Més que mai la mirada dels artistes és súper important en aquest món.

Quin creus que ha de ser el sentit de la pintura? L’art per l’art, denúncia, expressió de sentiments, una barreja de tot plegat?

En paraules de Montserrat Roig, la cultura és l’opció política més revolucionària.

Encara que també has immortalitzat espais tancats, els oberts semblen ser els temes predilectes en les teves obres.      

En la majoria de les exposicions el tema protagonista ha estat el paisatge urbà, però també he dedicat algunes individuals com per exemple ‘Objectes Perduts’ o ‘Reconstrucció d’un món’ a pintar espais interiors.

Portes més de trenta anys dedicats a la pintura. En tot aquest temps has fet un munt d’exposicions aquí i fora de Catalunya. Amb un currículum tan llarg, quina ha sigut la mostra que més ha significat en la teva carrera artística o de la que guardes un record especial?

Jo crec que el projecte expositiu més important serà el que presento aquest Setembre: Poblenou. Memòria Pintada. És un recorregut per tota la meva trajectòria artística a la vegada que un acte d’amor cap al meu barri, Poblenou, font d’inspiració continua al llarg de tota la meva vida.

Quin és el teu procediment pictòric més habitual? In situ, o al taller treballant sobre fotografies?

Treballo amb oli sobre tela o taula.

Pinto a l’estudi amb milers de fotografies, la majoria fetes per mi que considero com apunts. La instantaneïtat de la fotografia em permet copsar llums i atmosferes de gran bellesa.

En els teus quadres s’aprecia la influència de Hopper. Quins són els teus pintors favorits o els que més t’han influït, a part d’ell?

Sens dubte el meu pintor de capçalera és Edward Hopper, però soc pintora gràcies a Joaquim Mir. Els seus paisatges em van impactar molt quan d’adolescent visitava les seves obres al MNAC del Parc de la Ciutadella.

En els teus quadres la presència humana és testimonial o gairebé sempre nul·la. A què és degut? Perquè tu també practiques el retrat.

Pinto el que és permanent en el paisatge. L’absència de figura humana és volguda per donar un aire més metafísic i convertir en protagonista l’arquitectura.

Faig retrats per encàrrec i dibuixo sovint els meus familiars i amics del natural perquè em diverteix la seva naturalitat i m’estimula creativament.

T’han influït altres disciplines artístiques?

Sí, la música, la dansa, el cinema i com no, l’arquitectura.

Com ha afectat la pandèmia a la teva activitat creativa?

Gràcies al confinament vaig poder gaudir d’un període de molta creativitat i concentració, de fet els artistes acostumem a treballar en la solitud de l’estudi, condició per mi indispensable per a la creació.

Creus que un artista neix artista o és un tarannà que aflora per les circumstància de cadascú?

Crec que neix però sense treball un artista no es fa.

Quina opinió et mereix l’art contemporani? Més art que màrqueting o al revés?

Jo soc una artista contemporània i m’interessa molt tot el que fan els meus companys. Ara bé el tema del màrqueting és fonamental avui en dia alguns per subsistir i altres per subsanar el que no aconsegueixen amb l’obra.

Tu has dedicat una importantíssima part de la teva vida artística al Poblenou. Ara el barri et torna, molt merescudament, l’atenció amb aquesta macro exposició. Quines són les sensacions que et produeix?

Una gran responsabilitat i honor a l’hora que unes ganes immenses de poder celebrar i compartir amb tothom aquest gran esdeveniment. Juntament amb l’Arxiu Històric del Poblenou, comissaris i voluntaris de l’exposició l’entenem com un gran acte d’amor.

Per acabar, algunes qüestions sobre els teus gustos: quin és el teu escriptor o llibre favorit?

Per un tema personal tinc dos escriptors preferits. Feliu Formosa i Rafael Vallbona.

I el teu músic preferit?

Ignasi Terraza com a pianista i Joan Martín-Royo com a cantant d’òpera.

Una pel·lícula o un director de cinema?

Isabel Coixet amb ‘La Vida Secreta de las Palabras’.

I l’última pregunta: tu, que també ets professora de pintura, quin consell dones als que estan començant en aquesta disciplina artística?

La paraula treball i treball és la que més associo a una bona obra. Ser fidel i honest amb un mateix i pintar sempre el que un vol.

 

En aquest vídeo podem veure un recull de l’obra de l’artista:

 

Neus Martín Royo. A les seves destres mans li ha cabut tot un barri, el Poblenou.

El seu web és https://www.martinroyo.com/

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: