FRANCESCA WOODMAN

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

Llums oníriques.

Dona a la casa.

De la sèrie Anguila.

Per la finestra.

Amagatall.

Evanescència.

De la sèrie Sobre ser un àngel.

 

La fotògrafa nord-americana Francesca Woodman (1958 – 1981) estava clar que havia de ser artista per la influència familiar: el seu pare George era ceramista, pintor i fotògraf, la seva mare Betty era escultora i ceramista, i el seu germà Charles es va dedicar al videoart.

Francesca es va introduir en l’art sent una nena, primer practicant pintura, però a partir dels tretze anys va passar a la fotografia quan el seu pare li va regalar una càmera fotogràfica.

Es difícil encasellar Woodman en un estil determinat perquè va ser molt independent i ella mateixa no s’identificava amb ningun en especial. En qualsevol cas, podem mencionar els trets que la definien.

A partir d’una estada que va fer a Roma,  la seva obra reflecteix una clara influència surrealista. Li agradava experimentar amb la il·luminació, dobles exposicions, ombres, miralls, màscares…

També va tractar vàries vegades sobre la representació dels àngels, motiu amb el que s’identificava particularment com demostra el fet d’un alt número d’autoretrats sobre la temàtica.  Els seus àngels s’allunyen del concepte lluminós i celestial per mostrar-se con éssers eteris i evanescents representats en ambients decadents com edificis abandonats.

Com que entenia les fotografies com fragments d’històries, moltes de les seves instantànies donen sensació de moviment, era una manera de transmetre els temps a través d’una imatge fixa.

També la idea de transformació hi és present: cossos que estan emergent o desapareixent, metamorfosis…

Les seves fotografies desafiants, inquietants, oníriques i misterioses, plantegen preguntes que l’artista no va voler ni poder respondre quan va decidir posar fi a la seva existència suïcidant-se quan encara no tenia vint-i-tres anys. Una vida tan fugaç com moltes de les seves imatges.

 

Francesca Woodman va dir: “La meva vida en aquest punt és com un sediment molt vell en una tassa de cafè i preferiria morir jove deixant vàries realitzacions”. Es va suïcidar amb vint-i-dos anys.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: