ORHAN PAMUK. NITS DE PESTA

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

 

Nits de pesta, l’última novel·la d’Orhan Pamuk, ens situa a l’illa imaginària de Minger, l’estat número vint-i-nou de l’imperi otomà, ubicada en algun lloc de la Mediterrània entre Creta i Xipre.

Es l’any 1901 i una epidèmia de pesta ha arribat a l’illa on hi ha tensions entre els ortodoxes i els musulmans a més d’un moviment per la independència d’aquest país. Es la tercera pandèmia de pesta bubònica que va començar a Xina i va matar a milions de persones a tot l’Àsia. L’inspector cap de sanitat és enviat pel sultà a l’illa, Abdülhamit II, per corroborar el brot de pesta i contenir-la. La població no sembla voler saber molt de confinaments i restriccions sanitàries i la malaltia es propaga, així que s’han de declarar estrictes mesures de quarantena: han d’incinerar-se els béns dels infectats, tapiar comerços i llars, cessar tota activitat laboral i confinar les famílies. La incompetència del governador  i de l’administració local, la negativa de la gent a respectar les prohibicions i la especial resistència de la població musulmana (menys instruïda i informada) a respectar la quarantena, fa que el recompte de mors no pari d’augmentar.

Ha estat una coincidència que aquest llibre de l’escriptor turc hagi arribat aquest any després d’haver passat els pitjors episodis de la covid. Coincidència perquè Pamuk l’havia començat anys abans de la pandèmia, el 2015; això sí, quan aquesta va arribar es va estalviar algunes descripcions del confinament al que es va sotmetre la població de Minguer donat que d’aquest tema ja teníem aquí prou informació de primeríssima mà.

Es sabut que una bona part de la literatura sobre plagues i malalties contagioses presenta la incompetència i l’egoisme d’aquells que estan al poder com únics instigadors de la fúria de la gent. I una reacció universal i aparentment espontània de la humanitat a les pandèmies ha consistit sempre en crear rumors i difondre informacions falses. En el passat, els rumors s’alimentaven sobre tot de les informacions errònies. En aquest context, Orhan Pamuk construeix una trama que es gairebé un thriller (a l’illa s’ha assassinat un important científic otomà) en una narració que és novel·la detectivesca però també una epopeia històrica.

I és que les aproximadament vuit-centes pàgines del llibre donen per molt, és clar. Hi ha espai suficient per poder observar tres elements de l’obra de Pamuk, un fa referència als seus escrits autobiogràfics, l’altre als seus criteris estètics i el tercer a la ficció.

Així que, a part d’això, al llarg de les seves no poques pàgines veurem maquinacions polítiques, enfrontaments nacionalistes, el xoc entre religions i cultures que esclaten en un moment de crisi i com s’encara individualment i col·lectivament la pandèmia en aquesta illa.

Com que, com dèiem, un dels punts és explorar el sorgiment de les nacions del món modern després de la caiguda dels imperis, la narració conforma una Història (amb majúscula) amb moltes històries. amb personatges diversos i curiosos.

Cinc anys li va costar a Pamuk escriure aquesta interessant novel·la i el resultat és que ens presenta un futur poc optimista si caiem en un antieuropeisme populista.

 

Orhan Pamuk va néixer a Istanbul, Turquia, el 1952.

Premi Nobel de Literatura 2006, va realitzar estudis d’arquitectura i periodisme, i ha passat llargues temporades als Estats Units, a les universitats d’Iowa i Columbia.

És autor d’un munt de novel·les com Cevdet Bey i fillsLa casa del silenciEl castell blanc, El llibre negre, La vida nova, El museu de la innocència o Una sensació estranya, entre d’altres, així com dels volums de no ficció Istanbul. Ciutat i records i La maleta del meu pare, i la col·lecció d’assajos Altres colors.

El seu èxit mundial es va desencadenar a partir dels elogis que John Updike va dedicar a la novel·la El castell blanc. Des de llavors ha obtingut nombrosos reconeixements internacionals: el premi al Millor Llibre Estranger a França, el Grinzane Cavour a Itàlia o el premi internacional IMPAC d’Irlanda. El 2005 va rebre el Premi de la Pau dels llibreters alemanys. Amb la publicació de Neu, novel·la per la qual el 2006 va ser guardonat amb el Prix Médicis Étranger, Orhan Pamuk va passar a ser objectiu predilecte dels atacs de la premsa nacionalista turca.

Després de l’obtenció del Nobel de Literatura el 2006, la seva projecció internacional es va consolidar definitivament i els seus llibres han estat traduïts a més de quaranta idiomes.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: