ELIN CULLHED. EUFÒRIA

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

 

Som a començament dels anys seixanta del segle passat. L’escriptora nord-americana Sylvia Plath està embarassada del que serà el seu segon fill i junt amb el seu marit, el també escriptor -en el seu cas, anglès- Ted Hughes, estan rehabilitant una antiga vicaria d’una petita localitat per viure-hi, volen que aquest singular lloc allunyat de les grans ciutats, sigui un espai apropiat per continuar formant la família i per exercir amb tranquil·litat la seva professió.

Abans de casar-se eren companys (s’havien conegut el 1955) i assaborien la vida lliurement, però ara que són pares, mentre ell s’aïlla a l’estudi de la vicaria per escriure, ella ha de carregar amb la cura dels dos petits. Sylvia també vol continuar escrivint però harmonitzar la seva professió amb la tasca de ser mare li resulta gairebé impossible perquè no es pot aïllar com fa el seu marit.

D’aquest conflicte -i d’altres- va la darrera novel·la de l’escriptora sueca Elin Cullhed qui a través de Sylvia Plath posa veu a les dones que han de repartir el seu temps entre tasques domèstiques i creació artística. Se suposa que hauria d’haver igualtat social, però aquesta no existeix si la criança recau solament en un dels progenitors.

Com saben els aficionats a la literatura, tant Plath com Hughes són personatges reals, poetes que van formar una popular -i infortunada- parella. La narració se centra en l’últim any de vida d’ella que es va suïcidar amb trenta anys. Cal aclarir que el llibre no és ben bé una biografia de Plath encara que es basi en els últims mesos de la seva vida perquè alguns dels esdeveniments que es relaten són ficcionats.

El que ha fet Elin Cullhed ha sigut posar-se no solament sota la pell de la poetessa, dona insegura que lluita contra els seus dubtes i contra tot, sinó més aviat introduir-se en el seu cervell per intentar entendre la seva lògica, les seves raons i decisions.

Sobre la capacitat de Cullhed per entrar en la psicologia de Plath, cal esmentar una anècdota: quan la mare de Cullhed estava embarassada d’ella, estava llegint l’escriptora nord-americana, és a dir que es podria dir que l’afició per Plath li va venir per via placentària. Però curiositats al marge, Cullhed demostra un gran coneixement sobre la protagonista de la seva novel·la que és gairebé un acte d’amor, d’estar amb ella per, almenys d’una manera literària, insuflar-li vida de nou. I és que la literatura, entre altres moltes coses, és també una lluita contra el temps i contra la mort; aquí l’escriptora sueca congela la fugacitat de la vida fent parlar una difunta com si fos ella mateixa.

Plath és retratada com una dona que depèn psicològicament del seu marit, Ted, a qui admira. Aquesta dependència fa que poc a poc els desitjos i arguments d’ell esdevinguin com una mena de llei fins a caure en les seves exigències. Fins i tot ella arriba a dir sobre sí mateixa: “deixar la Sylvia Plath únicament en la sola companyia d’ella hauria d’estar prohibit”. Sylvia és filla d’una mare controladora, d’aquelles persones que a més no saben escoltar els altres; és un dels motius de la inseguretat de la noia que dona massa voltes a qualsevol cosa.

La novel·la està plena de reflexions, això fa que la primera part que té poques converses sigui una mica lenta, però a la segona es guanya en ritme en haver més interacció verbal entre els personatges i hi ha més dinamisme en quant als esdeveniments. El seu estil és molt literari, no podria ser d’una altra manera si la història és explicada per la pròpia poetessa; no obstant, aquesta té els seus punts de llenguatge càustic i en alguns moments fins i tot descaradament planer, sense embuts. Però el seu discurs és penetrant, d’aquells que cremen.

Es un relat molt humà en primera persona d’algú que es considera a sí mateixa “capriciosa”, que va patir la infidelitat del seu marit, (“per què estimes al teu marit si en el fons no el coneixes?”, diu), el divorci, les malalties, les llars, els veïns i fins i tot la seva pròpia mare, a més d’haver de fer-se càrrec tota sola dels dos petits fills. Es pot retratar com una heroïna algú que s’acaba suïcidant, però Cullhed no va per aquí, només cal agafar el títol de la novel·la: Eufòria -els breus moments en que la poetessa la va sentir-, no és una Sylvia Plath deprimida i suïcida la que ens trobem aquí sinó un ésser humà amb diverses facetes i molt vital que lluita per poder ser mare i artista alhora, fins que ja no pot més i és superada per la impossibilitat. Elton John també li hauria pogut dedicar la seva cançó Candle in the wind.

 

L’escriptora sueca Elin Cullhed es va donar a conèixer el 2016 amb la novel·la The Gods.

Ara ens ha arribat la seva primera obra per adults, Eufòria, una ficció sobre l’últim any de vida de Sylvia Plath. La novel·la va ser una de les més valorades l’any 2021 guanyant L’August Prize of Fiction, el premi literari més important de Suècia.

Cullhed estava molt interessada tant per la vida com per l’obra de Plath perquè es va trobar en una situació similar: mare de nens petits i esposa d’un altre escriptor; també va haver de lluitar per trobar temps i espai per la seva feina.

Una dada significativa sobre Eufòria: s’ha publicat en vint-i-quatre idiomes, de moment.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: