ABEL FLORIDO A LA SALA RUSIÑOL

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

Plaça del pi.

De passeig.

Dia de mercat.

El cafè.

Claustre de Sant Cugat.

Londres.

De compres.

 

En la pintura figurativa contemporània hi ha una tendència molt estesa a examinar les ciutats, les d’aquí i les de fora. L’estètica urbana és tractada des de molt diverses perspectives, algunes francament originals. Aquí en tenim una, la d’Abel Florido.

Aquest artista és barceloní, se sent atret per la ciutat i precisament Barcelona és el seu tema principal, però… ell viu a la muntanya. Tot i la distància, quan s’hi posa -i s’hi posa molt sovint- la mirada que ens ofereix de les urbs sempre és moderna i fresca representant el trànsit, els edificis, els carrers i la gent que les passeja.

Ho fa amb un traç molt segur, que combina perfectament el blanc i negre amb el color per a oferir-nos uns quadres que retraten el nostre dia a dia i que a la vegada ens fan reflexionar sobre el mateix, aconseguint d’aquesta manera el que és exigible a un artista, que ens aporti una experiència estètica.

Fa ja molts anys que ens ofereix interessants imatges sobre el trànsit urbà, sigui de vianants o de vehicles i continua aprofundint ara en aquest concepte però d’una manera més àmplia, doncs explora altres enclavaments com ara Sant Cugat −el seu monestir i el seu centre històric− i avingudes de grans ciutats europees i nord-americanes.

De Barcelona trobem boniques representacions de l’arquitectura ondulant de la Pedrera, les formes de la qual, que prenen per referència a la natura, xoquen amb el brogit de la vida moderna; la plaça del Pi, on un cafè amb un antic rètol modernista ens convida a fer una pausa de les presses quotidianes en una de les seves taules; la plaça de les Glòries, en la que la torre de Jean Nouvel actua com una icona més de la capital; i el passeig de Gràcia on les grans marques exhibeixen els seus productes als aparadors de les botigues. En contraposició amb el moviment barceloní, les representacions de Sant Cugat expressen la calma que simbolitza el monestir.

La seva tècnica, pintura acrílica tractada com aquarel·la sobre teles de lli, li confereix encara més dinamisme i ritme als seus paisatges urbans, al moviment de l’anar i venir de vehicles i persones. D’altra banda, la poca presència de color no li resta vivacitat a la seva obra que resulta molt original.

Ara tenim l’oportunitat de veure una àmplia mostra del treball d’Abel Florido a la Sala Rusiñol de Sant Cugat, un dels escenaris representats per l’artista.

Fins al 17 de novembre.

El web de la galeria és https://salarusinyol.net/

El barceloní Abel Florido, un original artista de paisatge urbà.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: