ADÉU A JOANA BIARNÉS

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

Roman Polanski.

Carmen Sevilla.

Fent cua per l’aigua.

Roger Moore a Espanya per un anunci de conyac.

Rocío Durcal durant el rodatge de Las Leandras.

Els estralls de les riades de Terrassa.

Els Beatles.

Joan Manuel Serrat dormint.

 

Ens ha deixat Joana Biarnés, la primera dona fotoperiodista d’aquest país.

S’havia de ser molt intrèpida en plena època franquista per trencar motllos. I ella ho va fer perquè era una dona molt decidida.

Es va colar a la suite dels Beatles, va enganyar a Roman Polanski per poder fer-li fotografies, durant anys va ser la fotògrafa de Raphael, va escollir el vestit de Massiel per Eurovisión, Clint Eastwood va besar els seus llavis, va ser amiga de Xavier Cugat, Joan Manuel Serrat, la Duquessa d’Alba, Fernando Rey, el Cordobés, Lola Flores, Salvador Dalí…

La terrassenca Joana Biarnés Florensa va ser una pionera que va haver de vèncer els prejudicis de l’època, va triomfar en la seva professió, va conèixer i immortalitzar grans personatges, va fer reportatges com el de les greus inundacions al Vallès de 1962, fins que un bon dia va desaparèixer (de la professió).

Es va iniciar en la fotografia quan era petita i ajudava en el laboratori al seu pare que era fotògraf esportiu. Va estudiar a l’escola de periodisme i treballava sovint amb el seu pare. Cobria esdeveniments esportius i pel fet de ser dona va ser objecte d’hostilitats. Malgrat que tenia les acreditacions necessàries per treballar com reportera, va haver de passar per situacions absurdes com quan un àrbitre va parar un partit de futbol per tractar d’impedir que una dona en pantalons curts fes fotos al camp.

El 1962 va fer un treball a Barcelona pel diari Pueblo i poc després el diari li va oferir anar a Madrid per treballar com fotògrafa, oferiment que Biarnés va acceptar.

Atrevida i gran professional, com reportera gràfica s’arriscava molt per aconseguir la notícia que buscava. Va treballar en diversos grans esdeveniments socials de l’època com el concert dels Beatles a Barcelona el 1965.

Amb l’arribada de la democràcia, el diari Pueblo va deixar d’existir i Joana Biarnés va passar a treballar per diverses agències fotogràfiques: Sincropress, Heliopress, Contifoto i Cosmopress.

Va deixar el treball de premsa el 1985 perquè no estava d’acord amb l’estil que s’havia imposat en la professió. Així que va donar un tomb professional i va obrir un restaurant a Eivissa.

Afortunadament, en aquesta última dècada, entitats i institucions han estat treballant per recuperar la seva feina i col.locar-la  en el lloc que es mereix; així, el 2014 la Generalitat li va concedir la Creu de Sant Jordi i la seva obra ha estat recuperada a través d’exposicions.

Joana Viarnés va morir el passat dimecres. Ens ha deixat la més intrèpida de les fotoperiodistes d’aquest país.

 

 

 

Quantes dones poden dir que van estar a soles tres hores seguides amb els Beatles?. Molt poques i una d’elles va ser la intrèpida Joana Biarnés. Aquí la veiem fent feina rodejada de col.legues, tots homes.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: