ADÉU A MARK HOLLIS, CANTANT DELS TALK TALK

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

Mark Hollis

 

Ha mort Mark Hollis, veu i líder del grup anglès Talk Talk.

La banda va tenir èxit durant la dècada dels anys vuitanta, va ser una carrera relativament curta però intensa perquè només van durar deu anys, del 1981 fins al 1991.

En el seu començament feien un estil synth pop amb el que van obtenir diversos èxits però van anar derivant cap a un estil experimental que va ser més valorat per la crítica que no pel públic i aquesta va ser una de les raons per la que la seva carrera no es va perllongar massa més.

Els seus inicis van ser a la companyia discogràfica EMI que va intentar modelar al grup perquè fes una música d’acord al moviment New Romantic, assignant-lis com productor Colin Thurson que era el mateix que portava a Duran Duran. Degut a això i a que els noms dels dos grups semblaven tenir una certa similitud, els Talk Talk van ser comparats amb els Duran Duran.

Avui recordem a Mark Hollis  amb un dels grans èxits de Talk Talk: It’s my life.

La cançó pertany al seu segon àlbum, publicat el 1984 i titulat també It’s my life.

Curiosament, el llarga durada va tenir més èxit internacional que no pas a Anglaterra doncs va escalar alt a les classificacions de països com Suïssa, Països Baixos i Alemanya.

En quant al single del mateix títol, també va passar igual, millor rebuda fora que a casa i va obtenir un número 1, va ser concretament a la classificació Hot Dance Club Play dels Estats Units.

La lletra diu:

“Funny how I find myself in love with you
If I could buy my reasoning, I’d pay to lose
One half won’t do

I’ve asked myself, how much do you commit yourself?
It’s my life, don’t you forget
It’s my life, it never ends (It never ends)

Funny how I blind myself, I never knew
If I was sometimes played upon, afraid to lose

I’d tell myself, what good you do
Convince myself
It’s my life, don’t you forget
It’s my life, it never ends (It never ends)

I’ve asked myself, how much do you commit yourself?
It’s my life, don’t you forget
Caught in the crowd, it never ends
It’s my life, don’t you forget
Caught in the crowd, it never ends
It’s my life, don’t you forget
Caught in the crowd, it never ends”

Es divertit com m’he enamorat de tu. Si em pogués comprar l’enteniment, pagaria per perdre’l però només perdria la meitat. M’he preguntat fins a on et vols comprometre: és la meva vida, no ho oblidis, és la meva vida que mai s’acaba (que mai s’acaba).

Es divertida la forma en que m’encego, mai he sabut si algunes vegades només estava jugant per por a perdre. Deia a mi mateix que m’has fet molt de bé i em convenço de que és la meva vida, no ho oblidis, és la meva vida que mai s’acaba (que mai s’acaba). Em preguntava fins a on et vols comprometre, és la meva vida, no ho oblidis, atrapat entre la multitud, no s’acaba mai. Es la meva vida, no ho oblidis. Atrapat entre la multitud, no s’acaba mai. Es la meva vida, no ho oblidis. Atrapat entre la multitud, no s’acaba mai…

Quan a començament dels anys noranta els Talk Talk es van dissoldre, Mark Hollis encara va publicar algun disc en solitari però lluny de l’èxit de la banda. Això va fer que mica en mica ho anés deixant, cosa que ha fet que el seu traspàs no tingui avui el ressò que segurament es mereix pel que va significar com músic d’èxit i trencador.

 

El grup londinenc Talk Talk amb Mark Hollis al capdavant.

Per saber més d’ells cliqueu aquí.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: