ADOLFO KAMINSKY

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

El venedor de llibres. París, 1948.

Dona solitària esperant en la nit. Paris, 1946.

Port de Marsella. 1953.

Maniquins. Paris, 1955.

Ponts parisencs.

Reparador de cadires. Marsella, 1954.

Nena en un carrer de París.

 

En aquest blog hem parlat de fotògrafs polifacètics, doncs avui parlem d’un que era falsificador. El seu nom: Adolfo Kaminsky.

En efecte, aquest jueu de nacionalitat argentina va ser membre de la resistència antinazi i falsificador de documents, pràctica que va portar a terme durant tres dècades. Els seus documents d’identitat falsos van salvar la vida a milers de jueus.

Era un home especialment compromès, de manera que quan la segona guerra mundial va acabar, ell no va parar i es va posar al servei de nombroses causes revolucionàries com el moviment per la independència d’Algèria o el moviment anti-apartheid a Sudàfrica. També va participar en les xarxes de recolzament als opositors a les dictadures d’Espanya, Grècia i Portugal.

La faceta fotogràfica li va venir durant la guerra contra els alemanys, i quan el conflicte va acabar, va començar a fer milers de fotografies en blanc i negre d’una remarcable qualitat artística.

Després de la guerra, Kaminsky es va trobar sol, sense amics, i per superar la solitud es va dedicar en cos i ànima a la fotografia. Pujava a la nit als terrats de Paris per fotografiar la ciutat dormida o passejava pels seus carrers. Però la capital francesa no va ser l’única protagonista de les seves imatges: també ha deixat boniques fotografies del port de Marsella, de la misteriosa ciutat d’Adrar a Algèria o d’arbres centenaris al Líban. Però allà on anés, el que volia era trobar sobre tot, humanitat, cosa que el situa al mateix nivell de Sabine Weiss, Robert Doisneau o Willy Ronis (de tots aquests destacats fotògrafs hem parlat aquí).

En efecte, Adolfo Kaminsky estava fascinat per les diverses cares de la humanitat; els seus personatges favorits eren treballadors, amants secrets, captaires… des dels mercats de Saint Ouen fins a Pigalle, va capturar mirades, siluetes solitàries, oprimits, llum, foscor…, és a dir, tot allò que fa a aquest món.

Degut a la seva activitat com falsificador -com dèiem, s’hi va dedicar durant trenta anys- era un home gairebé instal·lat en la clandestinitat i això va fer que la seva feina fos ignorada durant molt de temps. El que fos un falsificador, el va forçar a sacrificar les seves ambicions artístiques i ninguna de les seves fotografies va ser exhibida abans del 2011 i això va ser perquè dos anys abans, Kaminsky va decidir finalment trencar el seu silenci a petició de la seva filla que va escriure una biografia sobre ell.

En l’actualitat, aquest home sorprenent ja té noranta-quatre anys i, tot i l’edat, és quan més s’ha deixat veure. Els temps de la clandestinitat són història.

 Adolfo Kaminsky va ser un buscador d’humanitats. Aquí el veiem de ben jove en un autoretrat.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: