ADRIAN ARLEO. EL NEN DE LES MANS

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

El nen de les mans, per Adrian Arleo.

El nen de més a prop.

 

Des de fa aproximadament un segle hem sigut testimonis d’una important evolució tant conceptual com física de certes idees que són especialment ressenyables en el cas de l’escultura.

Potser calgui parar atenció en un fet que passa bastant desapercebut però que ajuda a entendre el canvi: la desaparició del pedestal. Aquest element que separava els objectes escultòrics de la terra i convertia allò situat a sobre en una obra d’art: la terra era la matèria natural sense haver sigut intervinguda per l’home, i l’escultura, allò situat a sobre del pedestal, era la creació de l’esser humà, la seva pròpia idea convertida en forma. Se separava així el camp real del representat, el pedestal era la frontera entre allò que s’havia dissenyat i allò que era verge.

L’escultura pateix durant el segle passat un canvi radical que lleument ja s’apuntava en alguns artistes del segle XIX, simplement va anar més lenta que la revolució en la pintura per una simple qüestió de materials a emprar, de risc econòmic, per això va experimentar una mica més lentament. Però finalment va arribar sorgint un fort individualisme que es va apartar de les normes tradicionals i de tot allò que suposava relació amb una escola o manera de fer determinat.

Així, es treballa en la deformació, el buit, la incorporació de l’espai, l’abstracció, el moviment, nous materials, noves tècniques… evidentment es mantenen materials tradicionals com el marbre, la fusta i el bronze, però guanyen terreny l’acer, el ferro, el vidre, nous material sintètics i industrials i fins i tot reciclats.

La idea, el concepte, té supremacia sobre l’objecte, l’aspecte formal ha quedat per sota del component mental, de la reflexió, i l’artista elabora propostes perquè l’espectador les completi; hi ha un enriquiment dels nostres actes quotidians, especialment en el conceptualisme, perquè es volen trencar barreres entre l’art i la vida.

Doncs en aquesta línia d’art obert, aquí tenim una escultura d’un nen que difícilment veurien al renaixement. Es coneguda com El nen de les mans i va ser realitzada l’any 2005 per l’escultora Adrian Arleo.

Parlem d’ella: aquesta artista novaiorquesa porta tres dècades instal·lada a Missoula, Montana, on es dedica a l’escultura en ceràmica.

Havia estudiat art i antropologia al Pitzer College i posteriorment va obtenir un màster en belles arts al Rhode Island School of Design el 1986. Després va fer diverses residències en institucions artístiques per arrodonir la seva formació.

La seva és una escultura que combina la imatge humana, animal i natural per crear una mena de poder poètic i emocional, i sovint hi ha un suggeriment d’interconnexió vital entre els regnes humans i no humans, són imatges que provenen d’associacions d’idees, inquietuds i obsessions que són íntimes i universals alhora. La seva obra sovint fa referències a la mitologia i arquetips que suggereixen la nostra vulnerabilitat, els canvis personals i les realitats que ens envolten.

En el cas de El nen de les mans, obra feta amb argila i esmalt, les mans cobreixen totalment el cos del nen. Es una representació que fa referència a la vulnerabilitat a la que ens referíem: són mans protectores que remarquen el concepte de protecció.

Els materials en el que està treballada l’obra són senzills, res dels potents materials tradicionals i teòricament allunyada d’un món tecnològicament ric. Hi ha com una mena de paral·lelisme entre l’amor de l’artista cap a l’obra i els dels pares cap a la criatura, les carícies de l’artista són les carícies dels progenitors.

Certament, no és aquesta una d’aquelles escultures en la que l’espectador fins i tot es pot bellugar físicament en ella, però d’una manera molt senzilla ens denota l’important canvi conceptual i tècnic que l’escultura ha experimentat i és un exemple de suggeriment.

Adrian Arleo ha exposat les seves obres tant a nivell nacional com internacional, de manera que les seves escultures es troben en diferents col·leccions públiques i privades. Ha rebut diversos premis i també es dedica a l’activitat docent donant classes sobre escultura figurativa en ceràmica.

 

Aquí veiem a l’escultora i professora Adrian Arleo en plena feina.

El seu web és https://www.adrianarleo.com/

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: