ADRIANA LECOUVREUR, DE FRANCESCO CILEA

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –


 

El compositor operístic italià Francesco Cilea va ser un conegut membre del corrent verista que va estar de moda entre finals del segle XIX i començament del XX (el verisme va ser una tradició operística italiana post-romàntica que buscava incorporar el naturalisme -realisme- d’escriptors com Ibsen o Zola a l’òpera).

En aquesta línia va néixer Adriana Lecouvreur, l’òpera més coneguda de Cilea. Es va estrenar a Milà al 1902 interpretant el paper masculí principal el famós Enrico Caruso.

La protagonista femenina va existir realment: Adrienne Lecouvreur va ser una actriu francesa del segle XVIII de curta vida, va morir massa jove. Cal aclarir, però, que aquesta obra no és fidel a la verdadera història d’ella. En aquest sentit podem dir que l’obra és només verista perquè pretén mostrar realitats socials però no la podem agafar al peu de la lletra en quant a Lecouvreur.

El rol principal femení ha sigut un dels favorits entre les sopranos amb grans veus. Per la seva intensitat dramàtica, necessita potència vocal, de manera que és ideal per una cantant amb veu gran i apassionada. Una d’elles és Mirella Freni, una Adriana clàssica.

Es arribar i moldre perquè la primera ària de l’òpera és precisament una de les mes famoses. El seu nom és Io sono l’umille ancellaEs la que ens interpreta Freni amb ocasió del 25è aniversari del Metropolitan Opera de Nova York.

“lo son l’umile ancella
del Genio creator:
ei m’offre la favella,
io la diffondo ai cor…
Del verso lo son l’accento,
l’eco del dramma uman,
il fragile strumento
vassallo della man…
Mite, gioconda, atroce,
mi chiamo Fedeltà.
un soffio è la mia voce,
che al novo di morrà…”

“Soc l’humil esclava del geni creador que m’ofereix la parla que difonc en els cors. Soc l’entonació del vers, l’eco del drama humà, el fràgil instrument vassall de la mà, suau, alegre, terrible. Em dic Fidelitat. Una bufada és la meva veu que amb el nou dia morirà”.

 

El compositor, pianista i professor Francesco Cilea (1866 – 1950).

Per saber més d’ell cliqueu aquí.

Mirella Freni (1935 – 2020) era de Mòdena, com ho era Pavarotti amb qui va tenir més que amistat: van créixer junts i van estudiar junts, eren com germans.

Freni és una cantant admirada per la seva veu i la seva capacitat interpretativa. El seu repertori inclou uns quaranta papers.

Per saber més d’ella cliqueu aquí.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: