AFRODITA DE CÀPUA

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

Afrodita de Càpua.

Primer pla.

El treball de la roba.

Vista lateral.

Des del lateral contrari.

Primer pla lateral.

 

Entre els segles I a.C. i V d.C. va existir un dels imperis que més han influït la nostra història, el romà, que entre moltes altres coses, ens ha llegat grans obres d’art.

Avui veiem una d’elles: l’Afrodita de Càpua, la deessa de l’amor i la bellesa, una escultura en marbre de 2,2 metres d’alçada.

Es una obra mestra de l’art clàssic basada en un model grec que es va realitzar en bronze cap a final del segle IV a. C. que va servir d’inspiració a la posterior Venus de Milo. Es creu que l’original grec va ser obra d’un dels més importants escultors de la Grècia clàssica, Lisip.

L’obra romana que aquí tenim es va fer durant l’imperi d’Adrià, és a dir, entre els anys 117 i 138 d.C.

La figura d’Afrodita (Venus pels romans), està recolzada sobre la seva cama dreta i té el peu esquerre sobre un casc. La part superior del cos i el cap estan lleugerament girats cap a l’esquerra mentre els braços s’eleven per sostenir entre les mans l’escut del deu de la guerra Ares, el seu amant. Afrodita mira l’escut com si fos un mirall (aquest escut no s’ha pogut trobar).

La cara és lleugerament ovalada amb els llavis ben delineats. El cabell el té dividit al front i recollit a la nuca. La part inferior del cos està coberta per una molt treballada roba.

El significat de l’escultura és una representació de la victòria de l’amor sobre la guerra (que Afrodita tingui un peu sobre un casc guerrer és indicatiu).

I el temps ha donat un altre significat a la figura perquè ha sigut considerada un cànon de bellesa femenina.

Aquesta versió d’Afrodita va ser trobada l’any 1750 a l’Amfiteatre Campano de Càpua -el segon en importància després del Coliseu- on formava part de la decoració arquitectònica.

El 1820 l’escultura va ser sotmesa a una restauració que va afectar als braços, part de la roba i el nas.

L’obra desprèn una perfecta barreja de serenitat, carnalitat i pudor clàssics, i resulta difícil pensar en la figura femenina -com a mínim durant el Renaixement- sense aquest referent.

L’escultura forma part de la col·lecció del Museu Arqueològic Nacional de Nàpols.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: