ALBERT DURERO. AUTORETRAT

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

Albert Durero. Autoretrat.

Primer pla amb les inscripcions.

 

Albrecht Dürer, o Albert Durero, com és més conegut a Espanya, és l’artista més famós de renaixement alemany. No és sols conegut per les seves pintures i gravats sinó també pels seus escrits sobre temes d’art. En aquest sentit, dóna doncs el tipus d’home característic del període.

Molt probablement la seva obra més coneguda es l’autoretrat que va fer just a l’any 1500 quan tenia vint-i-nou anys (aquesta edat figura inscrita a la part superior dreta del quadre).

No obstant, per l’edat que aparenta, sembla més gran. Se’l veu frontalment, vestint pellissa, amb cabells llargs i oferint una expressió tranquil.la i seriosa alhora.

Clarament recorda, i així és buscat, la imatge d’un “Ecce homo”. Es evident que algú que contempli el quadre i no sàpiga que és un autoretrat del propi artista, pensarà que es tracta d’una representació de Crist amb aquests cabells de to daurat i la cara allargada i d’aspecte seré. Sens dubte recorda la iconografia de Jesucrist.

Les faccions, la cara i la mirada dels seus ulls verds, profunda i, com va dir algun crític, “sincera, noble i honesta”  dóna un conjunt seductor, aconseguint un efecte del que pocs poden presumir.

El fons del quadre també hi ajuda: la foscor proporciona un efecte de silenci en no haver ningun context, tot és quietud i així la cara de Durero sobresurt notablement. Tot reflecteix calma, ni un sol pel del cabell llarg es trastocat per ningun efecte de vent i el gest de la mà que està acariciant suaument la bata, ajuda a l’efecte de tranquil.litat i recorda igualment algunes representacions de Crist.

També crida l’atenció el vestit que és de vellut i llana que està trencat per l’ús tal com es veu al braç dret.

Ell només ens veu a nosaltres, ens observa serenament. Hi ha poca llum que arriba des del costat esquerre del quadre i és l’únic focus que enllumena la figura.

El detallisme del quadre és sorprenent. Durero treballa meticulosament la representació del seu cabell (no era la primera vegada que ho feia i va resultar un fet bastant habitual en ell) i li dóna tot el detallisme que li és possible.

El fet de què Durero es representés com una mena de Crist sorgit de les tenebres no va ser pres massa seriosament per alguna gent que en va fer broma. No obstant, no s’ha de prendre com un gest d’egolatria sinó més bé com un gest d’afirmació de l’artista, i de tots els artistes que durant segles només van ser considerats com simples artesans. Es un acte de reafirmació del geni artístic i de la seva elevació al nivell que li correspon (“no som artesans, som creadors com va haver un creador diví”, intenta dir el missatge) que pretén reflectir la bondat de l’artista infinitament superior a un simple treball manual.

 

Aquesta és l’Alte Pinakothek de Munic, el lloc on haurem de viatjar si volem veure l’original de la pintura d’Albrecht Dürer.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: