ALEJANDRO QUINCOCES A LA SALA PARÉS

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

Capvespre taronja a Nova York.

Incendi marí.

Llums i ombres.

Paisatge urbà contaminat d’hivern.

Rontegui de nit.

Capvespre a les vies.

 

El bilbaí Alejandro Quincoces es va sentir atret pel dibuix i la pintura des de la infància. Va compatibilitzar la seva formació com pintor amb el treball en diverses agències de publicitat i va estudiar la carrera de Belles Arts a la Universitat del País Basc.

Els temes que reflecteix en la seva obra procedeixen de l’entorn diari i vists per diferents mitjans: televisió, fotografia o la percepció directa d’allò que és quotidià, temes que abasten l’experiència humana, pròxims, o allò que concerneix a tota la societat com un col·lectiu. I últimament inclouen sovint, no exclusivament, assumptes apareguts en els mitjans de comunicació com temes ecològics, pol·lució, contaminació, etc.

Els quadres són contundents: visions urbanes magnífiques, l’enlluernadora plasticitat orgànica de la metròpolis, però amb un toc de desolació pels experiments que poden ser fallits; així, per exemple, podem veure llums que amb prou feines s’obren pas a través de la pol·lució: es detecten les grans fites tecnològiques i el creixement sense límit que es barreja amb fracassos morals. Moltes de les seves pintures es mouen en aquesta dicotomia i mostren les nostres contradiccions.

Quincoces ha definit la seva obra com expressionisme abstracte, interessant-li reflectir atmosferes que siguin atemporals, que siguin traslladables cap enrere en el temps perquè aquesta capacitat de translació dona credibilitat a la realitat representada.

D’altra banda, es clara la seva preferència per no carregar de color les seves imatges (cosa que no vol dir que no aporti emoció cromàtica) amb el que  busca més suggeriments més pureses. Per ell, la carretera, els cotxes, els desastres naturals, els ponts, simbolitzen el pas del temps que és la idea que pretén expressar; el resultat és una imatge que semblaria incompleta perquè el pintor proposa a l’espectador que sigui ell qui acabi de construir-la, Quincoces aporta la mirada, però no com una cosa tancada sinó com una proposta perquè cadascú pugui transformar-la en la seva pròpia mirada, que pugui fer la seva pròpia reflexió. I en aquestes mirades, alguns ecos de Turner o Goya semblen emanar de la paleta de l’artista basc en la seva proposta, que es poesia urbana calcificada.

Alejandro Quincoces ha obtingut més d’un centenar de premis i porta quatre dècades realitzant exposicions individuals. Ara tenim l’oportunitat d’assistir a una d’elles a la Sala Parés on fins al 5 de desembre podem veure la seva darrera producció.

El web de la galeria és https://salapares.com/ca/

Alejandro Quincoces, recollidor de visions urbanes.

El seu web és https://www.alejandroquincoces.com/

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: