ALESSANDRO PUTTINATI. PAOLO i VIRGINIA

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

Paolo i Virginia, per Alessandro Puttinati.

De més a prop.

Angle contrari.

Primer pla de la parella.

 

Parlem d’un escultor de Verona, Alessandro Puttinati (1801 – 1872).

Era fill de gravador i medallista, així que no és estrany que es sentís atret pel món vinculat a l’art i, en efecte, es va traslladar a Roma per fer-se deixeble de l’escultor Bertel Thorvaldsen.

Entre les obres més conegudes que ens ha deixat Puttinati (també apareix escrit Putinati) podem citar estàtues per la catedral de Milà, altres per San Carlo i Sant’Ambrogio a San Sinpliciano, el monument a Carlo Porta a Milà que va ser destruït durant la segona guerra mundial o el de Garibaldi a Luino, entre d’altres.

També va ser molt conegut per les seves estatuetes per escriptori que representaven els personatges que assitien als Salons de l’època.

Però és curiós que una de les seves obres més apreciades és una que no es accessible al públic -tret de quan ha sigut cedida per alguna exposició- perquè pertany a una col.lecció privada. Es tracta de Paolo i Virginia que està basada en una novel.la del francès Jacques-Henri Bernardin de Saint-Pierre publicada el 1787.

Els protagonistes de l’obra de l’escriptor francès eren dos amics que compartien les seves vides des de la infantessa i que es van enamorar innocentment. La història comença dolçament però té un final tràgic: Virginia mor amb motiu del naufragi del vaixell Le Saint-Geran (naufragi real que va tenir lloc el 1744) i Paolo (Paul a la novel.la) va morir poc després en no poder suportat la pena.

La història estava ambientada a l’Illa Maurici durant el govern colonial francès (de fet, era coneguda en aquell temps com Illa de França). L’autor la coneixia i li va servir per atacar la duríssima seperació de classes de la societat francesa del segle XVIII. Així, descrivia la igualtat social que imperava a l’illa on els habitants compartien les mateixes possessions vivint en harmonia.

Com que la novel.la tenia una forta càrrega simbòlica, es per això que de Saint-Pierre va decidir que els dos protagonistes havien de morir perquè la crua realitat del món francès anava totalment per un altre costat, així que era una manera de reflectir un món que agonitzava i que acabaria petant amb la Revolució.

Puttinati va fer l’obra el 1844 per encàrrec del compte Giulio Litta i va representar els dos personatges com una dolça parella: veiem com Virginia acaricia el cabell de Paolo en una molt romàntica atmosfera de complicitat i profund afecte. Cal de nou recordar la càrrega simbòlica de la història en un moment en el que una gran part de la societat europea somiava amb la llibertat i un món més humà.

Com dèiem, veure aquesta doble escultura és molt difícil. No és d’estranyar que quan va ser exposada públicament a Milà el 2019 en una mostra sobre el Romanticisme, fos una de les obres més visitades.

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: