ALLÍ PENJA EL MEU VESTIT, PER FRIDA KAHLO

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

Allí penja el meu vestit, per Frida Kahlo.

Representació de Mae West com bellesa artificial; al seu costat el vitrall d’una església amb el signe del dòlar enroscat al crucifix. Davant, una tassa de vàter presidint.

L’Illa d’Ellis amb l’estàtua de la llibertat deixa entreveure algun centre de detenció.

 

Frida Kahlo és una de les més importants artistes que ha donat Mèxic. Es coneguda sobre tot per la seva pintura però també va practicar la poesia. El seu pare, Guillermo Kahlo, era fotògraf però no va ser qui la va influir cap al món de l’art perquè al 1922, amb quinze anys, va ingressar a l’Escola Preparatòria de la Ciutat de Mèxic, una prestigiosa institució educativa, amb la intenció d’acabar estudiant medicina.

No obstant, interessada per qüestions més artístiques, el 1925 va començar a assistir a classes de dibuix. Aquell mateix any va patir un greu accident quan un tramvia es va estampar contra l’autobús en el que viatjava. Durant la llarga convalescència va començar a pintar de manera més continuada i a l’any següent va fer el seu primer autoretrat. Va ser l’inici de la seva carrera al llarg de la qual va realitzar unes dues-centes obres, moltes d’elles autoretrats en els que projectava les seves dificultats per sobreviure pel seu estat de salut.

La seva obra va estar influenciada pel seu marit, el reconegut pintor Diego Rivera amb el que va compartir el gust per l’art popular mexicà d’arrels indígenes que acabaria inspirant a d’altres pintors del país.

Avui ens fixem en el quadre que va pintar el 1933 titulat Allí penja el meu vestit.

En aquells moments, Kahlo i Rivera estaven vivint als Estats Units perquè a Diego li van encarregar diversos murals en cuitats nord-americanes. Al mateix temps, ella aprofitava per anar fent la seva pròpia obra i encara que trobava a faltar Mèxic, va dir que li va servir anar als Estats Units perquè allí se li van obrir els ulls a unes quantes realitats. A part de pintar, llegia llibres i revistes i visitava museus; tot això la va ajudar a familiaritzar-se amb les tendències que s’estaven obrint pas a Europa i als Estats Units i així es va acostar al futurisme i al surrealisme.

Rivera va acabar una feina a Detroit i la parella es va mudar a Nova York perquè allí Diego havia sigut invitat a pintar un mural al Rockefeller Center. Quan l’obra estava gairebé acabada, el pintor va ser apartat del projecte a petició del propi Nelson Rockefeller perquè l’artista es negava a retirar del mural un retrat que havia pintat de Lenin. Així que el muralista es va convertir en el centre d’una polèmica sobre el dret d’expressió dels artistes. El cert és que el mural finalment va ser destruït. Potser impulsada per la frustració que vivia el seu marit, Frida va realitzar l’obra que veiem a l’encapçalament com una crítica a la societat capitalista nord-americana i al seu suposat nivell de desenvolupament social, de manera que el quadre ens dóna la mida del nivell de maduresa plàstica i també ideològica que l’artista havia assolit.

L’obra mostra un paisatge de Manhattan on un dels vestits típics mexicans de Frida es veu penjat. Es com si volgués ser un autoretrat sense ser-ho perquè ella està present a través del vestit però sembla donar el missatge de que no li agrada Manhattan ni el seu context i per això es troba absent, considera que es una imatge artificial, com podria ser-ho segons ella, la bellesa de Mae West a qui representa a la nostra esquerra.

També pinta un trofeu d’or que representa la lliure competència com una voraç via d’ascens econòmic però es troba al mateix nivell que una tassa de vàter i el seu vestit (o idealment ella), està penjant entre els dos. Per la seva ironia, l’obra pot recordar els collages surealistes de Max Ernst.

La imatge està composta per tres plans principals; al fons un enorme transatlàntic de luxe està a punt d’arribar al moll davant d’una empetitida estàtua de la llibertat que en el seu emplaçament a l’illa d’Ellis deixa entreveure algun centre de detenció on les autoritats federals controlen l’arribada d’immigrants. En un pla mig  s’ubiquen les institucions totpoderoses de la nova era; l’església que s’ha venut per diners com demostra un vitrall on es veu el signe del dòlar enroscat a un crucifix, a continuació la banca moderna representada per un gran Partenó i les gràfiques de les cases de borsa; i finalment, la gran indústria deshumanitzada que domina el paisatge. Entre elles i les masses s’aixeca un mur de gratacels. En el pla del front es troba el poble, conformat fer fileres inacabables d’aturats que com un formiguer marxen cap a mítings i manifestacions.

Aquesta composició és l’únic collage de l’artista. Mai abans havia fet una denúncia dels capitalisme nord-americà així, trufat amb alguna gota de sentit de l’humor, pot ser per equilibrar la representació d’una societat industrial degenerada que destrueix els valors humans.

Es una visió apocalíptica i al mateix temps és una obra d’avantguarda.

En l’actualitat el quadre pertany a la Col.lecció Hoover, de San Francisco., Estats Units.

 

La pintora mexicana Frida Kahlo.

Per saber més d’ella cliqueu aquí.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: