ALMA MATER, DE PHILIPPE VAN LEEUW

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

 


 

Oum Yazan (Hiam Abbass) és la mare coratge del film: governa un espai aïllat envoltat de guerra, la siriana.

 

A la guerra de Síria, una mare, Oum Yazan, els seus fills, el sogre i els seus joves veïns amb un nadó, viuen refugiats a casa seva on ella tracta de protegir-los a tots. Quan les bombes amenacen amb destruir l’edifici, els franctiradors converteixen els patis en zones mortals i els lladres entren a fer de les seves, mantenir l’equilibri de la rutina dins de les parets, es converteix en una qüestió de vida o mort.

Les bones pel.lícules que toquen el tema de les guerres sempre son aquelles que s’aproximen a la vida més quotidiana, que no per quotidiana deixa de ser extremament complexa: personatges que dubten, s’equivoquen… son films que estan lluny d’altres en els que s’enarboren ideals morals que pel context poden semblar poc convincents. Es en la zona més propera a la realitat del dia a dia on es situa aquesta cinta de Philippe van Leeuw ambientada a la guerra civil siriana.

Els bombardeigs, la mort, la destrucció i la cara més depravada de la naturalesa humana apareixen en aquesta Alma mater plantejant-nos dilemes pertorbadors fugint de la superficialitat. Entre trets i bombes se situa en un escenari únic: el mencionat pis on es troben refugiats diversos veïns i que governa Oum, certament alma mater, un sorprenent ecosistema en el que s’intenta mantenir una certa organització.

Van Leeuw, que també és el guionista de la pel.lícula, reflexiona sobre la vergonya de fugir, d’abandonar els teus i sobre les terribles situacions que per extremes, sovint no deixen marge per la solidaritat, i per expressar tot això es posa el director belga en mans de la magnífica actriu palestina Hiam Abbass (Oum Yazan) com a mitjà per plasmar el dolor d’una història de l’actual Síria. No hi ha expressió més rotunda que la del rostre d’Abbass.

El film és la radiografia d’un tens sofriment, un passeig per l’esperança i la desesperació, per l’amor i la mort, amb la càmera seguint els personatges en un espai tancat. Per això podria ser també una obra de teatre: molts diàlegs en un sol escenari utilitzant sorolls en off. També reivindica la fortalesa de les dones i denuncia el masclisme pintant una societat on les seves ciutadanes son víctimes d’uns costums detestables.

Com una tragèdia en un sol acte que la càmera va absorbent amb precisió d’espai i temps, ens mostra la tensió constant en un àmbit tan reduït, aquest escenari únic on pot passar qualsevol cosa. Es un emplaçament limitat i asfixiant que van Leeuw aplica en una posada en escena alhora àgil i mesurada, d’una habitació a l’altra, d’un corredor al següent, per convertir un pis i els seus habitants en el centre de l’univers més espinós de la conducta humana.

 

Alma mater és la segona pel.lícula del director de Brusel.les, Philippe van Leeuw. La primera va ser Déu se’n va anar de viatge, un relat sobre el genocidi de Ruanda. Ara doncs, torna a abordar un altre conflicte civil.

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: