AMA, DE JÚLIA DE PAZ SOLVAS

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –


 

Ama és una història de dones exposades en soledat a una maternitat mitificada: després de diverses advertències, Ade treu de casa a la seva amiga Pepa, de manera que aquesta acaba veient-se al carrer junt amb la seva filla Leila de sis anys. Sense ningú que les ajudi, les dues lluitaran soles per trobar un lloc on viure o simplement on passar la nit. Enfrontant-se a cada obstacle, començaran una recerca que comportarà també un aproximament en la seva relació mare-filla que abans era pràcticament inexistent i distant. Es crearà un nou vincle entre elles on tindran cabuda les equivocacions i la desidealització de la maternitat.

No es diria, però Ama és la pel·lícula d’una debutant, la jove directora catalana (sols té vint-i-sis anys) Júlia de Paz Solvas, encara que sí havia participat en un film, però col·lectiu, titulat La filla d’algú i un curt del que sorgeix desenvolupat el llargmetratge actual que va idear com projecte de fi de carrera a l’ESCAC (Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya).

A partir d’un parell de temes que la obsessionen, el penediment i l’abandó, va construir junt amb la guionista Nuria Dunjó, la història d’una mare que no sap com ocupar-se de la seva filla. Treballa venent entrades en una discoteca i passa les nits fora de casa escapant de les seves responsabilitats. D’aquesta manera es planteja un arquetip maternal poc explotat en cine, el de la maternitat crua, sense idealitzacions, i plantejant un tema espinós: que passa si et penedeixes d’haver sigut mare?

A la directora la va impressionar un llibre d’Orna Donath titulat Mares penedides: una mirada racial a la maternitat i les seves fal·làcies socials, en el que la sociòloga mostra una realitat que no s’acostuma a ensenyar, la de mares que no tenen prou recursos emocionals i psicològics per encarar certes situacions. Així. la pel·lícula denota ganes de transgressió i de remoure pensaments preestablerts introduint l’espectador en un recorregut incòmode per enfrontar-lo a alguns prejudicis.

Amb un estil de rodar marcat per la utilització de la càmera a l’espatlla, Júlia de Paz filma amb sobrietat per narrar secament una història íntima que troba en el bon treball de l’actriu Tamara Casellas -Pepa- el vehicle adequat per transmetre les vacil·lacions d’una mare emocionalment ferida que no sap cuidar la seva filla entre nervis i penediments. En aquesta mena de road movie la maternitat no és sagrada, és més bé una ferida.

L’objectiu de la directora és realitzar el que podríem denominar cine-puny, un estil enèrgic, incòmode i molt naturalista que mostra impotència, ràbia i desesperació. Per ser el primer llargmetratge de Júlia de Paz, és remarcable.

 

A Ama, la directora Júlia de Paz Solvas amplia el tema que tocava en un curtmetratge que va rodar el 2017, en el que una mare jove -també interpretada per Tamara Casellas- es treta de casa amb la seva petita filla a qui s’estava plantejant abandonar.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: