ANDO FUCHS

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

Solament un moment.

L’home.

L’ombra.

Paraigües.

Esperança.

En penombra.

La marca de la vida.

La cantonada.

La mirada.

El pont.

 

Ando Fuchs és un fotògraf nascut a San Candido, una localitat italiana a tocar amb la frontera austríaca.

Però va créixer a Sesto, que encara que pertany al Tirol del Sud, està dins del nord d’Itàlia. Allí va viure en una família adoptiva després de la mort dels seus pares.

En l’actualitat resideix a Sillian, Austria, al costat de la frontera italiana.

No semblava que Fuchs acabés dedicant-se a la fotografia perquè no va fer estudis relacionats amb aquesta disciplina i estava treballant en diverses empreses vinculades als sectors hospitalari i de la construcció.

Però estava interessat en la fotografia i va acabar sent fotògraf autodidacta, ningú li va ensenyar, ni tan sols tenia un fotògraf de referència per seguir-lo.

Va començar a dedicar-s’hi fa deu anys sense tenir les idees clares sobre quin tipus d’estil volia imposar-se o si havia de fer fotos en blanc i negre o en color, fins que va fer un viatge a Venècia que el va marcar definitivament: la bonica ciutat italiana va ser la pedra angular de la seva fotografia des d’aleshores en blanc i negre i focalitzada sobre els éssers humans.

Per això les seves imatges busquen capturar la gent d’una manera totalment lliure i natural, es tracta d’atrapar moments de les seves vides i la vida de la pròpia ciutat i els seus carrers.

Encara que també fa fotos de paisatge i retrats, és la vida de la ciutat, com dèiem, la que més capta, sent precisament un dels seus treballs més coneguts la sèrie que va fer sobre l’esmentada Venècia en la que recull la seva bellesa en unes fotografies grises i algunes bromoses que accentuen el seu aire atractivament decadent.

No el mou el caràcter estètic com element més essencial de les seves fotos, sinó que busca més bé captar determinades atmosferes, continguts i expressions. La qualitat tècnica, que òbviament també cuida, no és el que més l’interessa perquè el que persegueix és ser capaç de que els observadors d’una foto feta per ell la sentin con si fos d’ells, que s’hi sentin implicats com si poguessin formar part de la imatge.

 

Ando Fuchs ha creat el seu propi estil sense inspirar-se en ningun mestre de la fotografia.

El seu slogan és: “no em pregunteu quina càmera i quines lents vaig utilitzar per fer aquella determinada fotografia; més bé expliqueu-me que és capaç la imatge captada de dir-vos”.

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: