ANGELA BECERRA. ALGÚN DÍA, HOY

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

 

En una nit de tempesta neix una nena bastarda a la que bategen amb el nom de Betsabé. Ningú no sap que en el seu interior porta la força de la feminitat, així com la rebel.lia que la faran superar tots els obstacles. Crearà un vincle indissoluble amb Capitolina, la seva germana de llet, una nena rica però desgraciada, i ningú quedarà indiferent a la seva mirada penetrant. Ni tan sols Emmanuel, el revolucionari francès vingut del Montparnasse més artístic que, en conèixer-la, s’enamorarà. 

Algún día, hoy, és una novel.la basada en un fet real que va passar a Colòmbia el 1920 i narra la història d’aquesta Betsabé Espinal qui amb solament vint-i-tres anys es va convertir en la heroïna d’una de les primeres vagues femenines. 

El recent llibre de l’escriptora Ángela Becerra es basa en tres pilars: el primer és un cant èpic a l’alliberament de les dones; el segon és un monument a l’amistat més pura entre dues dones de classes socials oposades però que compateixen la condició de ser dones submises i maltractades per la societat masclista. I, finalment, el tercer, és un altre cant, aquest a un gran amor.

La protagonista de la història és una dona que durant molts anys ha estat absolutament oblidada, en part, perquè se’n sabia molt poc, pràcticament tres dades: la data de naixement, els dies que va participar en una de les primeres vagues generals feministes i el dia de la seva mort, però a partir de curtes informacions, Becerra construeix la història de Betsabé Espìnal, una jove filadora que va dirigir la primera vaga d’obreres de Llatinoamèrica a la fàbrica de teixits del municipi colombià de Bello. Havia tingut una infantesa trista. Era filla de pare desconegut i per aquest motiu va patir menyspreu. La seva mare va acabar internada en un manicomi. Ningunejada per la societat, de la seva debilitat va saber treure tota la seva força.

La novel.la ens passeja per la Colòmbia de les primeres dècades del segle XX a on van arribar els ecos dels primers moviments socials europeus. El país estava tractant de deixar enrere la Guerra dels Mil Dies que va delmar la població masculina i va forçar l’entrada de les dones al món treball per poder mantenir les famílies. Els patrons es va aprofitar de la situació i Betsabé va viure en carn pròpia les injustícies. Les dones eren obligades a anar descalces -els homes no-, les retardaven els rellotges perquè treballessin més temps sense que s’adonessin, abusaven d’elles… fins que amb la nostra protagonista, per primera vegada, les dones es van organitzar per reclamar els seus drets laborals.

Ángela Becerra es permet ficcionar, partint dels fets històrics, gairebé tot el llibre per trufar-lo de personatges que tenen força i que donen a Betsabé el recolzament necessari per poder fer via. Així, les dues protagonistes es veuen unides en la desgràcia i acaben sent germanes de llet perquè a la rica, el seu pare no la vol ni alimentar, així que és la mare de Betsabé la que l’acaba fent d’ama de cria. L’escriptora junta els dos personatges que venen de nivells socials molt diferents per mostrar que tot i aquesta distància, el sotmetiment de la dona era igual. En el cas de la rica, Capitolina, era l’octava filla d’una família de diners i estava destinada, abans de néixer, a ser l’home que havia de manegar el capital familiar. Però va néixer dona i a sobre, coixa, en una societat de senyoretes perfectes. Va haver de créixer amb aquest estigma. Per això les dues, per motius diferents, van ser repudiades per la classista societat de Medellín. I a la que van arribar a la pubertat, van ser separades.

Becerra és la colombiana més llegida després de García Márquez i no és perquè sí. Aquí construeix una onírica i atractiva història plena d’olors, sabors i reflexions sobre la condició humana. Dóna un tractament èpic a la narració per magnificar els moment claus i donar-li una màgia especial. Però amb Algún día, hoy ha fet molt més que una història de lluita obrera: ha creat una col.lecció de personatges necessaris per poder explorar passions, buits existencials, el sentit de la providència, les frustracions, els capritxos del destí i les diverses maneres d’encarar la vida.

Així era Betsabé Espinal. Es l’única imatge que es té d’ella.

Precursora de l’idealisme màgic, Ángela Becerra és una de les escriptores colombianes més llegides d’aquell país.

Es de Cali on va estudiar Comunicació. L’any 2000, sent vicepresidenta creativa d’una de les agències més importants d’Espanya, va abandonar una carrera professional d’èxit per dedicar-se en cos i ànima a la literatura, la seva passió.

La seva primera obra va ser Alma abierta (2001), un llibre de poemes que toca els conflictes de l’ésser humà a la maduresa. Dos anys després va publicar De los amores negados, la seva primera novel.la, que va obtenir el Latin Literary Award 2004 de la prestigiosa Fira del Llibre de Chicago amb una gran acollida tant de la crítica com dels lectors. El penúltimo sueño (2005) la va consagrar com novel.lista obtenint el Premi Azorin, el Premi al Millor Llibre Colombià de Ficció i , de nou, el Latin Literary Award. El 2007 Lo que le falta al tiempo també va guanyar el Latin Literary Award. El 2009 es va emportar el Premi Iberoamericà de Narrativa Planeta-Casamèrica per Ella, que todo lo tuvo. Després va venir Memorias de un sinvergüenza de siete suelas (2013). Amb Algún día, hoy ha guanyat el premi Fernando Lara.

Becerra desplega una prosa molt imaginativa que difumina l’historicisme d’allò que explica. Aquest estil li ha donat molt èxit no solament pels premis esmentats sinó perquè fins ara ha sigut traduïda a vint-i-tres idiomes.

Fa ja alguns anys que Ángela Becerra viu a Barcelona.

El seu web és https://angelabecerra.com/

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: