ANNABEL ABBS. EL LIBRO DE COCINA DE LA SEÑORITA ELIZA

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

 

Som a Anglaterra l’any 1837. El Londres victorià està canviant i a les cuines de totes les llars comencen a arribar espècies, aliments i fruites exòtiques, però les senyores angleses s’han allunyat de les cuines per posar-les en mans de cuineres i cuiners estrangers. Allí viu la senyoreta Elizabeth Acton, poetessa que està en camí de convertir-se en solterona que té com gran il·lusió publicar el seu segon poemari en una prestigiosa editorial. Però allí, en lloc d’un nou contracte, el que rep del seu editor és l’extravagant suggeriment d’escriure un llibre de receptes, cosa que ella es nega a plantejar-se. No obstant, quan la seva família es veu en problemes econòmics, reconsidera la seva decisió. Junt amb Ann Kirby, una jove de família empobrida, es posaran mans a l’obra i, malgrat la diferència de classes, juntes donaran forma a un llibre de cuina que formarà part de la història.

Al nostre país, la barcelonina de naixement i alsaciana d’arrels, Simone Ortega (Ortega per haver-se casat amb l’editor José Ortega, fill d’Ortega y Gasset), es va convertir en tot un referent de la literatura gastronòmica. Especialment amb l’obra 1.080 recetas de cocina del 1972 que porta venuts prop de quatre milions d’exemplars. Doncs una bona part d’aquelles receptes es basen en les d’Acton i Kirby.

Certament, al segle XIX els llibres de cuina no eren tal com els coneixem ara. Sí que hi havia bons cuiners però la majoria d’ells no sabien escriure i el resultat va ser que apareixien receptes desordenades en les que faltaven o algun pas o ingredients. Així que es van plantejar què era millor, un cuiner que no sabés escriure o un escriptor que no sabés cuinar. Van optar per aquesta última opció.

En aquesta línia, Annabel Abbs ens narra la història d’Eliza Acton, jove escriptora que, com dèiem, somiava amb publicar les seves poesies però es va topar amb la realitat de l’època en la que no es veia bé que una dona publiqués amb el seu nom. L’editor, no obstant li va fer la proposta d’escriure un llibre sobre cuina. Però hi havia un problema: Eliza no sabia cuinar i a més se sentia molesta perquè solament la deixessin fer aquesta tasca per ser dona. No obstant, acabaria acceptant per necessitats econòmiques. Però hi havia una altra dona de classe social més baixa, Ann, que somiava no amb escriure sinó amb ser cuinera, i els seus camins es van creuar per crear plegades un llibre de cuina que revolucionaria els segle XIX perquè va ser el primer llibre que va llistar els ingredients, va indicar la quantitat exacta i va incloure observacions sobre l’elaboració.

A Abbs se li va ocórrer la idea d’escriure El libro de cocina de la señorita Eliza fullejant una col·lecció de llibres molt antics que havia heretat que parlaven d’Eliza. En ells no es menciona pràcticament a Ann Kirby, la seva criada, qui la va ajudar durant tot el procés i amb la que va romandre molts anys fins a donar forma definitiva a tan important volum. El que sols aparegués el nom d’Eliza es devia a que era impensable a l’època que un criat signés res.

Durant el procés de documentació, A Annabel Abbs li van cridar l’atenció vàries coses com què diferent es menjava al segle XIX, però sobre tot, el veure que a l’època victoriana la manera de menjar va canviar, la gent va començar a anar a restaurants i es van oblidar de cuinar. Això és el que va propiciar que al Regne Unit en aquells temps es trobés “menjar ràpid”, congelat i processat; aquest no és un invent del segle XX. Així, les primeres galetes processades es van produir a una fàbrica cap a mitjan d’aquell segle XIX. Concretament, eren les Galetes Garibaldi i la fàbrica era Peek Freans, de Bermondsey, Londres, que havia contractat a John Carr, un dels millors rebosters d’Escòcia. També es feien natilles en pols i salses embotellades.

De manera que Annabel Abbs ens ofereix, basant-se en fets reals (ella és especialista en novel·la històrica) una molt entretinguda obra d’amistat i gastronomia que conté moltes curiositats que fan que no solament estem entretinguts sinó que ens assabentem de coses que potser no coneixíem. I és que Eliza Acton i Ann Kirby van canviar per sempre la manera d’entendre la cuina amb innovacions que han arribat fins avui. I també té elements que ens poden recordar a sèries com Downtown Abbey on apareixen valors socials contraposats i on les dones comencen a tenir veu.

Per cert, aquesta història també arribarà a la pantalla perquè la CBS ja està planejant la sèrie.

 

Annabel Abbs és una de les millors autores angleses de novel·la històrica.

Va cursar estudis de literatura anglesa a la Universitat de East Anglia, i després de treballar com consultora durant quinze anys, es va agafar un descans per criar els seus fills abans de tornar a la seva principal afició: la literatura.

Amb la novel·la La filla de Joyce va ser guardonada amb el premi Impress i el premi Spotlight. En quant a Frieda: The Original Lady Chatterley, va ser escollit Llibre de L’any el 2018.

I pel que fa al més recent El libro de cocina de la señorita Eliza, ha estat seleccionada com una de les millors novel·les de l’any pel The New York Times i The Washington Post.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: