ANNE BRIGMAN

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

Paisatge amb figura.

Reflex.

L’ànima del pi marcit.

La força de la solitud.

La bombolla.

La brisa.

El cedre moribund.

Dríades.

Alba.

 

Les dones han estat sempre presents en la construcció de nous llenguatges visuals, i si la seva presència ha sigut inferior a la masculina es deu a que han estat ocupades representant el rol que durant tant de temps les ha assignat la societat: mares i esposes a temps complet. I les dones que van optar per una vida professional, van haver de trencar amb tot per deixar en molts casos treballs excepcionals.

Aquest és el cas d’Anne Brigman (Honolulu, Hawai, 1869 – Los Angeles, Califòrnia, 1950).

Encara que es va formar com pintora, el 1901 amb 32 anys d’edat va decidir passar a la fotografia com a forma d’expressió artística.

Aviat va exposar, va ser l’any següent en els salons de San Francisco, -ja s’havia mudat a Califòrnia feia uns anys- on va establir relació amb els fotògrafs del Club de Foto Secessió que era un moviment artístic fundat per Alfred Stieglitz que pretenia acabar amb la idea de que la fotografia era pura mecànica, una forma fàcil de reflectir la realitat. El moviment reivindicava la seva categoria d’art capaç d’irradiar sentiments.

En les fotografies de Brigman podem apreciar influències de la mitologia, del romanticisme europeu i de les creences natives de Hawai d’on provenia l’artista.

Va ser una de les primeres fotògrafes en mostrar nus femenins en entorns paisatgístics verges, nus que no preteníen ser exhibicionistes sinó que ens parlen de la universalitat de la natura en connexió amb la dona i la creació.

Es diria que les seves fotos son dibuixos de carbó. Ella a vegades manipulava els negatius per crear suaus efectes utilitzant llapis, pintures, productes químics i fins i tot eines de gravat.

Les seves imatges son deliberadament contra-culturals i ens parlen no solament de la relació dona-natura sinó també de l’alliberament femení desafiant amb la seva feina convencionalismes i normes establertes.

Entre les seves activitats, a part de ser membre de Foto Secessió com ja hem comentat, va publicar junt amb d’altres fotògrafs la revista Camera Work el 1909. Aquell mateix any va rebre la medalla d’or en l’exposició Yukon-Pacific a Seattle.

Durant els anys trenta, quan ella ja tenia seixanta, va anar deixant progressivament la fotografia per dedicar-se a la poesia.

Les seves obres fotogràfiques es troben en les col.leccions del Museu de la Fotografia a la Casa de George Eastman a Rochester, al Museu Metropolità de Nova York i al Museu D’Oakland a Califòrnia.

 

Anne Brigman, una fotògrafa trencadora per la seva època amb les seves imatges de comunió dona-natura. En molts casos la model era ella mateixa.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: