ANTONI FABRÉS AL MNAC

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

El milionari.

L’escultor.

Laura.

Diego Rivera.

Desert blanc -soldat enterrat sota la neu-.

La boja.

Un filòsof.

 

Amb la remodelació que va fer el Museu Nacional d’Art de Catalunya el 2014 de les col.leccions dels segles XIX i XX, va sorgir la figura -oblidada- d’Antoni Fabrés i Costa. 

Era un artista d’una desconcertant singularitat, capaç de passar de l’orientalisme a un realisme social de mirada crítica o a un retrat gens convencional.

El museu li dedica ara una exposició que es proposa recuperar l’obra del pintor de Gràcia que en vida va tenir un gran èxit, però que l’inexorable pas del temps, i amb ell les diferents generacions historiogràfiques, han anat oblidant. Per això la mostra es titula De la glòria a l’oblit, una exposició molt polièdrica amb 147 peces.

Es fa un recorregut per l’obra de Fabrés, escultor i pintor, que amb vint-i-un anys i aleshores alumne de l’Escola Llotja de Barcelona, va guanyar una pensió per anar a Roma, la ciutat que en aquells moments era el destí natural dels artistes que destacaven. En arribar-hi, un any després de la mort de Marià Fortuny, Fabrés es va dedicar al dibuix, a la pintura i a l’aquarel·la, tres tècniques que va dominar com ningú altre a la seva època.

La historiografia ha situat l’obra de Fabrés com la continuadora de la de Fortuny pel que fa a la temàtica, l’orientalista. Però Fabrés no pot inscriure’s en cap moviment específic i, si bé va pintar temes orientalistes comuns a molts artistes de les dècades vuitanta i noranta del segle XIX, o temes com mosqueters i espadatxins, també va pintar molta obra dins el realisme i el naturalisme, que s’ha d’entendre com una mirada àcida i crítica cap a la societat.

El naturalisme i la denúncia de les diferències socials van tenir en aquest artista un defensor acèrrim. Va ser un gran retratista que buscava, sobretot, la mirada del retratat com element principal. La seva preocupació per la llum el va portar a investigar-ne la incidència en els colors, tant d’interiors com de paisatges, i va assolir fins i tot en alguns quadres, aspectes més aviat hiperrealistes.

El 1926, quan era l’artista català més internacional, va fer una gran donació de la seva obra a la Junta de Museus de Catalunya a canvi d’una pensió vitalícia.

Actualment es conserva al Museu Nacional i a l’antiga Casa del Comú, a Les Corts (Barcelona).

Unes obres i una història -la de Fabrés- que val la pena no perdre’s.

Fins al 29 de setembre.

Així es va autoretratar Antoni Fabrés.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: