ANTONIO CANOVA. BALLARINA AMB EL DIT AL MENTÓ

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

La ballarina amb el dit al mentó, d’Antonio Canova.

El treball fet en la roba i els adornaments.

Primer pla de la ballarina.

Canova la va representar descalça.

 

Un dels grans artistes del neoclassicisme italià va ser Antonio Canova. Va conrear els camps de la pintura i l’escultura i va ser sobre tot en aquesta última disciplina on va sobresortir.

El seu estil s’inspirava en l’art de l’antiga Grècia i les seves obres es van arribar a comparar en la seva època amb la millor producció de l’antiguitat. De fet, Canova va ser considerat com el millor escultor europeu del moment.

La seva influència va marcar l’escultura de tot el continent, i no sols en els artistes de la seva generació, sinó també en els posteriors del segle XIX.

Per ell, l’estudi directe de la naturalesa era fonamental perquè buscava la “bellesa natural” que veia reflectida en l’escultura grega clàssica, el cànon de la qual li era una referència ineludible.

En època de Canova, el neoclassicisme era una reacció contra la frivolitat del decorativisme rococó i com que s’inspirava en l’antiga tradició greco-romana, la temàtica recollia moltes històries de caràcter mitològic.

Sent qui és Canova en la història de l’escultura, aquí hem parlat de moltes de les seves obres. Avui mostrem una altra que va realitzar cap a l’any 1810; es tracta de la titulada Ballarina amb el dit al mentó.

L’escultor va treballar magníficament el marbre creant una il.lusió de gran lleugeresa en la roba com se suposa que havia de ser la vestimenta d’algú que practica la dansa.

Canova representa la ballarina amb un posat com si hagués captat la seva imatge amb una fotografia durant la representació d’una actuació. A més, l’esculpeix descalça, fet que li dóna un cert aire de deessa, molt amb consonància amb l’estil de l’escultor italià de fer representacions mitològiques.

Aquesta ballarina és doncs una elegant manera de relacionar la dansa amb la divinitat. No en va quan els grecs van reconèixer la dansa com un art (van ser els primers en fer-ho) la van relacionar amb les muses. No és poca cosa.

 

Antonio Canova no va ser només un extraordinari escultor. També va ser un molt bon pintor. Aquest autoretrat és seu.

Per saber més d’ell cliqueu aquí.

 

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: