ANTONIO CANOVA, MESTRE DE L’EXPRESSIÓ DEL MOVIMENT

– O – O – O – O – O – O – O – O –

 

Hèrcules i Licas, d’Antonio Canova.

Vista en escorç.

Primer pla d’Hèrcules furiós.

La cara de terror de Licas quan es veu totalment en mans d’Hèrcules.

 

Un dels grans artistes del neoclassicisme italià va ser Antonio Canova. Va conrear els camps de la pintura i l’escultura i va ser sobre tot en aquesta última disciplina on va sobresortir.

El seu estil s’inspirava en l’art de l’antiga Grècia i les seves obres es van arribar a comparar en la seva època amb la millor producció de l’antiguitat. De fet, Canova va ser considerat com el millor escultor europeu del moment.

La seva influència va marcar l’escultura de tot el continent, i no sols en els artistes de la seva generació, sinó també en els posteriors del segle XIX.

Per ell, l’estudi directe de la naturalesa era fonamental perquè buscava la “bellesa natural” que veia reflectida en l’escultura grega clàssica, el cànon de la qual li era una referència ineludible.

Alguns dels temes que escollia es basaven també en la cultura grega com l’episodi d’Hèrcules i Licas:

Deyanira era l’esposa d’Hèrcules. Un dia, un centaure salvatge anomenant Neso la va intentar violar mentre l’ajudava a travessar el riu Euneo. Hèrcules es trobava a l’altre costat del riu i va poder veure que estava passant: va reaccionar immediatament disparant una fletxa enverinada al centaure que li va clavar al bell mig del pit.

Agonitzant, Neso va menitr a Deyanira explicant-li que la sang del seu cor asseguraria l’amor d’Hèrcules per ella per sempre. Deyanira s’ho va creure pensant que algú que s’estava morint no tenir per què mentir-la i va guardar una mica de la sang enverinada del centaure.

Dies després d’aquest episodi van arribar-li rumors de que Hèrcules li estava sent infidel. Els rumors eren falsos però Deyanira també s’ho va creure, així que es va recordar del que li va dir el centaure i, desesperada, va untar una túnica de cuir amb la sang que havia guardat de Neso i va demanar a Licas, criat d’Hèrcules, que se la lliurés.

I així ho va fer Licas. Quan Hèrcules la va rebre se la va posar confiat sense saber que estava untada amb la sang que contenia el mortífer verí que ell mateix havia inoculat a Neso amb la fletxa.

L’efecte va ser immediat: la pell li va començar a cremar i encara que va intentar deslliurar-se de la túnica, va ser inútil perquè el verí se li havia enganxat a la pell.

Furiós i agonitzant, va agafar a Licas i, creient que tot havia estat idea seva, el va llençar pels aires al mar. En caure a l’aigua el pobre criat es va convertir en una penyal.

Quan Deyanira va saber el que havia passat, es va suïcidar.

La imatge que Canova representa és el moment en què Hèrcules, absolutament fora de si, agafa a Licas per estavellar-lo contra el mar.

L’escultura és un clar exemple d’expressió de moviment, representant els personatges en el mateix moment de l’acció culminant.

Es va tractar d’una obra per encàrrec, concretament del príncep Onorato Gaetani. Era l’any 1795 però la feina la va haver d’interrompre vàries vegades Canova a causa dels esdeveniments polítics que van succeir a Nàpols amb l’arribada dels francesos. El príncep va acabar retitirant l’escàrrec i finalment l’obra va ser adquirida pel banquer romà Giovanni Torlonia. Entre una cosa i una altra, Canova va acabar l’escultura l’any 1815, vint anys després, perquè va estar molt temps abandonada.

Si volem veure l’original, haurem de viatjar fins a Roma doncs es troba exposada a la Galeria Nacional d’Art Modern de la capital italiana.

 

Antonio Canova no va ser només un extraordinari escultor. També va ser un molt bon pintor. Aquest autoretrat és seu.

Per saber més d’ell cliqueu aquí.

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: