ANTONIO CANOVA. NAPOLEÓ COM MART EL PACIFICADOR

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

Napoleó com Mart el Pacificador, d’Antonio Canova.

Primer pla de l’emperador.

La deessa Nike sobre un orb a la mà dreta de Napoleó.

Imatge completa de l’espai on es troba l’estàtua.

 

Un dels grans artistes del neoclassicisme italià va ser Antonio Canova. Va conrear els camps de la pintura i l’escultura i va ser sobre tot en aquesta última disciplina on va sobresortir.

El seu estil s’inspirava en l’art de l’antiga Grècia i les seves obres es van arribar a comparar en la seva època amb la millor producció de l’antiguitat. De fet, Canova va ser considerat com el millor escultor europeu del moment.

La seva influència va marcar l’escultura de tot el continent, i no sols en els artistes de la seva generació, sinó també en els posteriors del segle XIX.

Per ell, l’estudi directe de la naturalesa era fonamental perquè buscava la “bellesa natural” que veia reflectida en l’escultura grega clàssica, el cànon de la qual li era una referència ineludible.

En època de Canova, el neoclassicisme era una reacció contra la frivolitat del decorativisme rococó i com que s’inspirava en l’antiga tradició greco-romana, la temàtica recollia moltes històries de caràcter mitològic.

Sent qui és Canova en la història de l’escultura, aquí hem parlat de moltes de les seves obres. Avui parlem d’una que té una història curiosa. Es tracta de la coneguda com Napoleó com Mart el Pacificador, un enorme nu de l’emperador francès representat com com si fos el déu romà Mart sostenint a la mà dreta una Nike daurada (la deessa de la victòria) sobre un orb i una vara a la mà esquerra. La seva creació va anar així:

El 1802, a sol.licitud personal del propi Napoleó, Canova es va desplaçar a Paris per modelar un bust d’ell. Una vegada fet, va tornar a Roma per treballar en una estàtua completa del francès. En va fer un nu idealitzat inspirat en la iconografia d’August i de l’esmentat déu Mart amb la finalitat de ser col.locat en un espai interior.

L’ambaixador Francès a Roma, François Cacault, i el director del Museu Francès Vivant Denon van tenir la oportunitat de veure l’escultura quan encara l’estava treballant Canova i Cacault va escriure a Napoleó que “serà l’escultura més perfecta del segle” mentre que Denon va escriure a l’emperador un temps després dient-li que l’obra s’hauria de col.locar en un espai interior del Meseu Napoleó “entre els emperadors i en la sala on es troba el Laocoont, de manera que sigui la primera peça que es vagi quan s’entri”.

Canova la va acabar el 1806 i va ser transportada fins al dit Museu Napoleó (ara el Louvre), però quan l’emperador la va veure (i això va ser cinc anys després), no li va agradar perquè trobava que era un figura massa atlètica i va prohibir que el públic la pogués veure.

El 1814 l’escultura es trobava a la sala dels homes il.lustres amagada rere una lona, però va ser vista pel duc de Wellington i precisament les obres de Canova eren molt sol.licitades a Anglaterra, de manera que finalment va ser venuda al govern anglès i va acabar anant a parar a Apsley House, la residència dels Wellington el 1817. I allí continua dos-cents anys després, al costat d’una luxosa escala on el terra era prou sòlid per acomodar el seu pes. L’escultura és visitable perquè l’Apsley House és ara el Wellington Museum de Londres.

 

Antonio Canova no va ser només un extraordinari escultor. També va ser un molt bon pintor. Aquest autoretrat és seu.

Per saber més d’ell cliqueu aquí.

 

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: