ARISTIDE MAILLOL. L’ESTIU SENSE BRAÇOS

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

L’estiu sense braços, per Aristide Maillol.

L’escultura completa.

Vista de prop.

Vista de l’entorn.

Vista lateral.

 

Aristide Maillol (1861 – 1944) va néixer al Rosselló, a Banyuls-sur-Mer, França, encara que ell era descendent de catalans; de fet, la seva llengua materna era el català. Va arribar a ser un destacat escultor que va marcar diferències amb el tipus d’escultura que s’havia practicat fins aleshores.

De molt jove ja va mostrar inclinació cap al món de l’art, però no es va decantar per l’escultura sinó pel dibuix. Així, amb tretze anys va pintar el seu primer quadre. I cinc anys després va publicar una revista en la que ell era l’il·lustrador. Però s’ho havia de fer tot, també la redacció i la impressió. La revista no va tenir èxit i la va haver de deixar.

Al 1882, amb vint-i-un anys, va viatjar a París. Allí, després de tres anys d’intents, va ser admès als cursos de dibuix i pintura de l’Escola de Belles Arts.

Van haver de passar deu anys perquè es comencés a interessar per l’escultura, i també per la tapisseria en la que va tenir èxit però la va haver d’abandonar per problemes de vista i això és el que el va fer dedicar-se de ple a l’escultura.

El seu estil és senzill i solemne a la vegada, molt equilibrat, plasmat en figures geomètriques que en un bon número d’elles se centren en el nu.

I en aquesta línia escultòrica veiem l’obra L’estiu sense braços. La va realitzar en bronze el 1911 i forma part de la sèrie Les quatre estacions que pertanyen a la col·lecció del museu Puixkin de Moscou.

No obstant, aquesta al·legoria de l’estiu va tornar a França el 2021 en forma de préstec durant uns mesos per ser instal·lada a l’aire lliure que és el que més li escau, sobre tot perquè l’emplaçament correspon a la voluntat expressada per Maillol quan anava a fer l’obra doncs va dir que la seva intenció era crear una dona que fos vista com a través d’una llum tènue, una estàtua suficientment discreta com perquè no s’imposés a la visió de l’ull sinó que fos vista com qui mira un arbre perquè quan es veu un arbre, en realitat, no se’l mira, i si no se’l mira no s’imposa a la nostra percepció. I Maillol va citar a l’escultor grec Fídies sobre el que considerava que les seves escultures eren com els arbres perquè simplement es fonien en la natura.

Per això dèiem que a aquest Estiu sense braços li esqueia estar a l’aire lliure i envoltat d’arbres, perquè tal com pretenia Maillol, no s’imposa a la vista sinó que queda perfectament integrat en la natura dels jardins del Museu Maurice Denis a Saint-Germain-en-Laye que recullen aquestes imatges.

 

Aquest era Aristide Maillol, artista d’escultures solemnes i senzilles.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: