ARISTIDE MAILLOL. MEDITERRÀNIA

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

Mediterrània, d’Aristide Maillol.

Vista frontal.

Vista es d’un altre angle.

 

Aristide Maillol va néixer al Rosselló, a Banyuls-sur-Mer, França, encara que ell era descendent de catalans; de fet, la seva llengua materna era el català. Va arribar a ser un destacat escultor que va marcar diferències amb el tipus d’escultura que s’havia practicat fins aleshores.

De molt jove ja va mostrar inclinació cap al món de l’art, però no es va decantar per l’escultura sinó pel dibuix. Així, amb tretze anys va pintar el seu primer quadre. I cinc anys després va publicar una revista en la que ell era l’il.lustrador. Però s’ho havia de fer tot, també la redacció i la impressió. La revista no va tenir èxit i la va haver de deixar.

Al 1882, amb vint-i-un anys, va viatjar a París. Allí, després de tres anys d’intents, va ser admès als cursos de dibuix i pintura de l’Escola de Belles Arts.

Van haver de passar deu anys perquè es comencés a interessar per l’escultura, i també per la tapisseria en la que va tenir èxit però la va haver d’abandonar per problemes de vista i això és el que el va fer dedicar-se de ple a l’escultura.

El seu estil és senzill i solemne a la vegada, molt equilibrat, plasmat en figures geomètriques que en un bon número d’elles se centren en el nu.

I en aquesta línia escultòrica, el 1905 li va arribar l’èxit al Saló de Tardor de Paris on va exposar l’obra titulada Mediterrània. Va ser a partir d’aquí que va donar el salt a la fama exposant a ciutats com Berlín, Nova York o Chicago.

El cert és que quan va exposar l’obra al Saló de Tardor, el títol era Dona, i va ser posteriorment que es va canviar pel que finalment ha quedat pel seu catàleg.

L’estàtua l’havia fet per encàrrec del comte Harry Kessler, un alemany al qui li va agradar com treballava i es va fer el seu mecenes.

La bellesa de l’obra rau en la seva senzillesa. Es una manera de fer que s’oposa al que es produïa en aquell moment doncs era fàcil trobar escultures fortament expressives, tan emocionalment com físicament. Mediterrània no. No té una emoció exagerada ni músculs cridaners doncs el rostre no denota una expressió en particular, la pell és molt llisa i l’actitud és de meditació. Formalment només sobresurten un peu i una mà.

Cal aclarir que l’original es troba a Suïssa en una col.lecció particular i que, en conseqüència, l’escultra que veiem és una còpia que Maillol va fer en bronze que podem veure al Museu d’Orsay de Paris.

 

Aquest era Maillol, artista d’escultures solemnes i senzilles.

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: