ARNO BREKER. DISPOSICIÓ

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

Arno Breker. Disposició.

L’estil és totalment clàssic però el físic de la figura, no. Es germànic.

La espasa a mig treure denota que l’home està preparat per entrar en combat.

El cos és equilibrat com els de Miquel Àngel però més musculós.  

 

Sorprèn que un escultor com l’alemany Arno Breker (1900 – 1991) sigui considerat per molts com un Miquel Àngel del segle XX i en canvi sigui tant poc conegut. Ara veurem per què.

Era fill d’escultor, de manera que no va ser estrany que per influència paterna ingressés a l’Acadèmia de Belles Arts de Düsseldorf. Quan va acabar els estudis va marxar a París on va prendre contacte amb les obres de Rodin i Despiau.

Anys després va anar a Roma on es va interessar vivament per l’arquitectura que hi va trobar (ell, a part d’escultura, havia estudiat també arquitectura).

Però encara va fer un altre viatge que va ser definitiu: Florència. Allí va veure el David de Miquel Àngel i això va ser per ell, segons les seves pròpies paraules “com un crida mística, com una ordre”. A partir d’aquesta experiència el seu objectiu no va ser un altre que fer escultura realista i harmoniosa.

I així va ser i l’èxit que va tenir durant l’època del III Reich va ser absolut fins al punt que Hitler el va nomenar escultor del règim perquè encarnava totes les virtuts artístiques clàssiques que eren contraries a l’art contemporani que els nazis consideraven degenerat.

La seva obra desprèn classicisme representant figures nues com a l’antiga Grècia per donar sensació d’intemporalitat, però això sí, els rostres d’aquestes figures no eren mediterrànies sinó que tenien trets aris. D’aquesta manera es refermava la idea de bellesa, d’harmonia, de  paradigma de la raça alemanya sobre la resta.

Un exemple del seu estil és Disposició.

La va realitzar el 1939 i està impregnada per un missatge militar propagandístic: l’home, amb l’espasa a mig treure està preparat per entrar en combat. L’any tampoc enganya i ens dona una clau més del missatge perquè com sabem el 1939 va començar la segona guerra mundial. La lectura és evident: el poble alemany ha d’estar preparat per la batalla.

Però és aquest equilibri del físic humà el que destaca en la seva obra que certament va abundar a l’Alemanya nazi.

El problema tant per ell com per les seves obres es que una vegada acabada la guerra van quedar estigmatitzades pel toc ideològic que tenien. Una dada: el vuitanta per cent de la seva producció va ser destruïda pels aliats. També el seu taller, i en quant als seus béns, van ser confiscats.

Anys després es va intentar suavitzar la seva imatge perquè es desitjava poder exhibir el que quedava de les seves peces sense crear polèmica. Fins i tot el 1985 es va inaugurar el Museu Arno Breker al castell Nörvenich, prop de Colònia, encara que no solament hi ha obra seva sinó també d’altres artistes.

Durant aquest període, Breker va fer busts de personatges tant coneguts com l’artista Salvador Dalí o el canceller alemany Konrad Adenauer.

De tota manera hi ha col.lectius com el jueu que sempre han lluitat perquè les obres de Breker no fossin exhibides per les connotacions i records que comporten. La qualitat de la seva obra ha quedat eclipsada pel passat nacionalsocialista de l’artista que va tenir carnet del partit.

 

Qui va ser Arno Breker?. Un Miquel Àngel del segle XX? Un nazi propagandista? La controvèrsia sempre l’ha perseguit. Aquí el veiem acompanyat de Salvador Dalí.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: