AS BESTAS, DE RODRIGO SOROGOYEN

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –


Una parella francesa formada per Antoine i Olga viu des de fa un temps en un llogaret de l’interior de Galícia on porten una vida tranquil·la encara que la convivència amb els pagesos no és tan idíl·lica com voldrien. Un conflicte amb els seus veïns, els germans Anta, farà que la tensió creixi fins a arribar a un punt sense retorn.

L’última pel·lícula de Rodrigo Sorogoyen, As bestas, deu el seu nom a la festa de “a rapa das bestas” que se celebra a la localitat gallega de Sabucedo; en ella, uns homes immobilitzen caballs salvatges que durant l’any pasten en llibertat i ara els han de retallar la crinera, desparasitar-los i marcar-los. Al començament en podem veure unes imatges i ve a ser com una mena de metàfora d’allò que vindrà.

Això en quant al títol; en quant a la història, parteix d’un succés que es va produir el 2010 que va ser conegut com El crim de Petin: el neerlandès Martin Verfondern s’havia instal·lat allí amb la seva parella amb el desig de viure en pau amb la naturalesa desenvolupant un projecte d’eco-habitatge agrícola. El problema va ser que solament va viure en pau amb la natura, no amb els veïns i l’enemistat li va costar la vida.

La pel·lícula de Sorogoyen està travessada pel malestar de l’Espanya buida i aquí els que venen de fora no són neerlandesos sinó francesos, Antoine i Olga, que practiquen una agricultura responsable i també restauren cases abandonades somiant amb una repoblació. Però la gent d’allí no comparteix aquest afany bucòlic i el que volen és poder marxar d’una vegada amb els diners que rebran si tots ells abandonen el bosc perquè sigui poblat per molins per produir energia eòlica.

El director madrileny i el seu equip van fer treball de camp per poder construir correctament el film i es van trobar amb opinions molt polaritzades perquè hi havia gent de la ciutat que s’havia instal·lat exactament pel mateix motiu que a la pel·lícula fan Antoine i Olga, i de l’altra banda hi havia els que volien marxar sí o sí. Aquest conflicte real, portat al paroxisme, és el que vertebra la pel·lícula que és molt tensa.

Les escenes estan rodades amb la mateixa intensitat d’un western dels durs, veurem tensió a cada rèplica i alguna escena amb feres a punt de devorar-se que ajuda a crear una primera part del film amb molta intriga, suspens i, no diguem, tensió. Però com que Sorogoyen no vol ser identificat com un especialista en thrillers, en un moment de la pel·lícula la fa derivar cap a un estudi psicològic d’Olga que fins aleshores semblava un personatge secundari. Aquest canvi de punt de vista del film no és solament un recurs del guió sinó que transforma la idea de violència que havia impregnat la cinta, és una ruptura que permet fer palesa l’oposició entre allò que sembla pertànyer a l’àmbit masculí i allò que és femení. Es a dir que a partir d’aquell moment les protagonistes són elles, sobre tot l’esposa d’Antoine i també la mare dels germans Anta que han vist fins a quin punt s’ha podrit la situació. Aquí l’adrenalina es descomprimeix i la intensitat dramàtica continua però a ritme més lent.

Es aquesta una obra de to naturalista que treu partit de la utilització del plànol seqüència i sobresurt en la intensitat de les converses. Així ens ofereix una visió de l’Espanya profunda que té gairebé de tot: thriller rural, tragèdia clàssica i gotes de western. La pel·lícula viu en constant vibració a mig camí entre allò que mostra i allò que amaga. Impossible avorrir-se.

 

El madrileny Rodrigo Sorogoyen del Amo és el director, i co-guionista amb Isabel Peña, una col·laboradora habitual, de As bestas. Sorogoyen és un dels més destacats integrants del cine espanyol actual.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: