AUGUST RODIN. LA CATEDRAL

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

La catedral, d’August Rodin.

Vista frontal.

L’obra permet a Rodin jugar amb el buit de l’espai.

 

August Rodin (1840-1917) va ser un important escultor francès que encara que va viure en els temps de l’impressionisme, estilísticament es movia en el més pur academicisme.

Va dedicar una gran part dels seus primers anys com escultor a estudiar anatomia. Els coneixements que en va adquirir li van valdre en més d’una ocasió l’enveja d’escultors més grans i reconeguts que ell. Així, va ser molt cèlebre l’escàndol que es va muntar en relació a la seva escultura L’edat del bronze de la que, a causa de la seva perfecció, es va dir que els motllos havien sigut extrets directament del cos del model i no de l’argila feta per l’artista, com cal fer. Rodin va demostrar que no havia sigut així i que la perfecció de l’obra es devia exclusivament a la seva capacitat artística.

Les escultures de Rodin es van dividir en dues línies diferents: a la primera l’anomenava “alimentària” perquè era l’escultura decorativa que li servia com mitjà de vida. La segona era més transgressora i transcendent i a ella pertanyen obres de gran format com Els burgesos de Calais o el Monument a Balzac.

La seva filosofia artística es basava en que l’escultor no havia de ser un esclau del model sinó a l’inrevés: l’artista escollia amb la seva sensibilitat, l’objecte a representar i a través de la seva imaginació l’havia de modificar per crear així una imatge totalment nova. Es per això que les seves figures no tenen una lógica anatòmica estricta en quant a proporcions doncs aquestes depenen de les exigències del sentiment que ha volgut plasmar. Si ell va estudiar anatomia, va ser per utilitzar el cos humà com eina d’expressió de sentiments.

Avui parlem d’una obra que denota l’interès de Rodin per les diferents parts de l’anatomia humana, en aquest cas les mans. El seu títol és La catedral.

Tallada el 1908 deixant visibles els senyals dels estris, La catedral reuneix en una mateixa obra dos mans dretes que pertanyen a dues figures diferents.

L’obra es va titular L’arca de l’aliança abans de prendre el títol de La catedral que se li va donar des del 1914 quan Rodin va publicar Catedrals de França. L’espai interior que va deixar l’escultor permet veure-hi una certa relació amb l’arquitectura gòtica que tant l’interessava. Aquest buit és un element amb el que Rodin sovint hi compta com va fer notar el poeta Rilke: “la participació de l’aire havia tingut sempre una gran importància per ell”.

Aquest obra que és molt pròxima a El secret, forma part d’un conjunt de mans fetes en marbre que l’escultor va tallar després del 1900 com La mà de déu, La mà del diable o Les mans dels amants, i manifesta el gust i la passió de Rodin per aquesta part del cos que ell aïlla per donar-li una vida autònoma.

L’original es pot visitar al Museu Rodin de Paris.

El gran mestre francès Auguste Rodin. Per saber més d’ell cliqueu aquí.

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: