BAR MARSELLA

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

Bar Marsella.

Reservat el dret d’admissió.

“Prohibido estacionarse en las mesas” encara diu un rètol.

 

Un munt d’ampolles que estan d’adornament.

Algunes son tant històriques com el conyac Decano.

 

Vista general.

La font d’absenta.

 

Al barri del Raval, concretament al número 65 del carrer de Sant Pau, es troba el que possiblement és el bar més antic de Barcelona, el Marsella, inaugurat el 1820, fa gairebé dos segles!.

El local es cau de vell però no importa perquè no cal dir que és tota una institució i tot i la decadència, manté un toc molt especial. Es diria que precisament aquest aire decadent que parteix d’una esplendor passada, es buscat perquè ajuda a donar-li un aire com difícilment pot tenir un altre bar- almenys de les característiques d’aquest-.

Així que immune a tots els canvis que ha experimentat el barri on es troba, convé fixar-s’hi perquè a primer cop d’ull passa bastant desapercebut.

Una vegada a dins, sí que crida l’atenció la gran barra que té, el terra de ceràmica o les grans vitrines de fusta que cobreixen les parets i que contribueixen a donar-li una atmosfera bastant indefinible.

També hi ha alguns detalls curiosos com un rètol que diu “prohibido estacionarse en las mesas”. Es tracta d’un rètol que ve de l’època franquista en la que es prohibia com es podia que la gent pogués organitzar un meeting fins i tot en un bar.

Es més que evident que la modernitat li importa un rave -amb perdó- i el que interessa és mantenir la decoració que van veure personatges com Hemingway, Picasso o Dalí ja fa moltíssims anys. Encara que diuen que molt més recentment Woody Allen es va enamorar del lloc quan va venir a la nostra ciutat a rodar Vicky, Cristina, Barcelona.

En la seva època daurada, quan la decoració no es queia a trossos, la clientela fidel comprava la seva ampolla, se servien alguns gots i com que no se l’acabaven, la guardaven en les vitrines per tornar-la a agafar a la propera visita.

I ja que parlem d’ampolles, en veiem unes quantes molt antigues que gairebé entapissen les parets. Doncs son allà d’adornament i ja no son adequades pel seu consum.

Hi ha una beguda estrella: l’absenta, és la seva especialitat. Cada got es servit amb una peça de sucre i una mica d’aigua; és el consumidor qui ha de posar l’aigua sobre el sucre a la part superior del got perquè es desfaci i penetri en l’alcohol; és aconsellable fer-ho perquè no resulti una beguda massa forta.

Fa algun temps vam publicar en aquesta mateixa web una ressenya sobre el quadre del pintor Degas titulat L’absenta. Doncs heus aquí un lloc ben curiós perquè la provin aquells que hi estiguin interessats.

El seu facebook és https://www.facebook.com/Bar-Marsella-148097715525039/

 

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: