BARCELONA FOTÒGRAFES

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

Rosa Szücs. Vestits a ratlles. 1960.

Gerda Taro. Miliciana rebent instrucció al Somorrostro. 1936.

Consuelo Bautista. Construcció de la Torre Mapfre. 1990.

Colita. Monja estenent la roba al terrat.

Pilar Villarrazo. Parc d’atraccions de Montjuïc. 1971.

Montserrat Vidal-Barraquer. Interior de l’Estació de França. 1944.

Rosario Martínez Rochina. Poblenou, anys seixanta.

Colita. Manifestació proamnistia. 1976.

 

A la Plaça Comercial, de Barcelona, davant d’El Born Centre de Cultura i Memòria, ens trobem amb l’exposició Barcelona Fotògrafes.

La mostra, que recull setanta imatges distribuïdes cronològicament, vol reivindicar el paper que la dona ha tingut en la història de la fotografia a Catalunya i fer visible la línia de continuïtat de la pràctica fotogràfica d’aquelles dones que situen la ciutat en el centre de les seves obres en un període que comprèn des de la dècada dels anys trenta fins als primers anys noranta, tot just quan s’enderroquen alguns barris per donar pas a una altra ciutat, a una altra manera de fer, d’entendre i de viure Barcelona.

Als anys trenta van arribar a Barcelona fotògrafes procedents d’altres països europeus que fugien del nazisme. La capital de Catalunya va ser un recer per elles, perseguides en els seus països d’origen. Al mateix temps, Barcelona les atreia pels canvis polítics que se succeïen des de la proclamació de la Segona República. Aquestes creadores volien conèixer de primera mà els canvis i els ritmes de la ciutat republicana en tota la seva extensa geografia, que va de mar a muntanya i de riu a riu.

I aquí van fer feina Margaret Michaelis, Dora Maar, i a partir del 1936, Gerda Taro i Kati Horna, que van captar una ciutat en guerra. I també Anna Maria Martínez Sagi, que va fer de corresponsal de guerra en el front d’Aragó. Gerda Taro va morir al front, i les altres fotògrafes van abandonar la ciutat, camí d’exilis diversos.

Després, en els primers anys del franquisme, la vida de les fotògrafes va circular pels terrats, convertits en observatoris, centres veïnals i vitals, i també per les cuines transformades, durant unes hores, en laboratoris fotogràfics.

A pesar de ser excloses del món professional, les fotògrafes van investigar i van crear els seus propis espais de debat i relació, com el grup femení de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya. Carme Garcia, Montserrat Vidal-Barraquer Flaquer, Milagros Caturla, Rosa Szücs i Rosario Martínez Rochina en van ser algunes de les integrants. Per la seva banda, Joana Biarnés va ser una de les primeres fotògrafes que va treballar per un diari de manera continuada i va fer de pont amb la generació posterior.

Així, les fotògrafes de la dècada dels setanta es van fer un lloc als mitjans de comunicació i van participar en la creació de nous llenguatges i de nous mitjans com ara revista Vindicación Feminista. Van captar i narrar les tensions urbanes i socials, del Raval a la Perona —una geografia sovint exclosa dels imaginaris urbans— i van obrir el medi fotogràfic a nous subjectes que fins a aquell moment havien tingut poca o nul·la representació.

Aquell va ser el moment de Colita, Pilar Aymerich, Guillermina Puig, Anna Turbau, Anna Boyé, Marta Povo, Marta Sentís, Pilar Villarrazo, Consuelo Bautista i Silvia T. Colmenero que van agafar la imatge de la quotidianitat de Barcelona, sense gaire interès en la representació urbana dominant que el discurs hegemònic havia posat en circulació.

I més enllà de l’interès de la mostra, Barcelona Fotògrafes té l’afegit de què és una exposició a l’aire lliure, a l’explanada de la Plaça Comercial, fet poc habitual.

Fins al 6 de juny.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: