BARTOLOMÉ ESTEBAN MURILLO. ELS NENS DE LA PETXINA

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –

Els nens de la petxina, de Murillo.

Primer pla de Jesús i Joan.

L’anyell s’ho mira.

 

Bartolomé Esteban Murillo va ser el petit de catorze germans. Era fill de Gaspar Esteban, barber i cirurgià (en aquella època practicar conjuntament activitats de medicina i barberia era normal) i Maria  Pérez Murillo que venia de familia de pintors. Aquesta possiblement va ser la influència que va decantar a Murillo cap a aquest ofici.

Com es veu, Murillo va adoptar el segon cognom de la mare ja que en aquell temps això era una elecció.

Murillo va ser la figura central de l’anomenada Escola Sevillana i va tenir un bon número de deixebles que van portar la seva influència fins al segle XVIII (ell era del segle XVII). També va ser el pintor espanyol més conegut i valorat fora d’Espanya.

Es conegut sobre tot per la seva pintura religiosa, però com altres artistes espanyols barrocs (Valázquez o Ribera), també va pintar quadres realistes.

A partir de la meitat del segle XVII Murillo va fer un considerable número de pintures de devoció; moltes estan entre les més populars de la seva producció. En aquestes obres, Murillo sembla distanciar-se de l’estil d’en Zurbarán, que l’havia influenciat, especialment en aspectes com el tractament de la llum, i buscava més intensitat i mobilitat.

En aquesta línia de pintura religiosa, ens trobem amb l’obra titulada Els nens de la petxina, realitzada l’any 1670.

El quadre ens mostra una dolça imatge en la que apareix el nen Jesús donant de beure en una petxina al seu cosí Joan, identificat per la creu que porta i per l’anyell. L’escena és contemplada des del cel per àngels, també nens, que d’aquesta manera sacralitzen aquest acte.

Murillo va ser un dels millors pintors de nens de la història. A més, com que al Barroc hi havia una forta devoció pel nen Jesús i Joan, van haver en aquella època un munt d’obres protagonitzades pels dos personatges.

Aquí Murillo sap jugar amb encant aquests temes infantils que ja veiem que en ell eren habituals, però al mateix tremps està introduint una prefiguració del baptisme de Crist per part de Joan a les ribes del riu Jordà quan els dos ja eren adults.

Geomètricament, la composició està inscrita en un triangle, sent el cap de Jesús el vèrtex superior. Els contrasts de llums i ombres son sorprenents i atorguen una espècie de broma a l’escena, es tracta de l’efecte vaporós que va caracteritzar les últimes obres del pintor. La combinació d’idealisme i realisme també és significativa.

La idea inicial de la composició no és, però, de Murillo sinó que la va extreure d’una estampa del pintor de Bolonya Guido Reni qui a la seva vegada s’havia inspirat en un quadre d’Annibale Carracci.

Aquesta pintura va entrar a la col.lecció reial de Felip V a través de la seva esposa, la reina Isabel de Fernesio, que era una gran admiradora de Murillo i va adquirir diverses obres seves.

Posteriorment va passar al Museo del Prado que és on la podem contemplar avui.

Com ja hem dit, aquest no va ser ni de bon troç l’únic quadre del pintor sevillà on els nens eren els protagonistes. Aquí en veiem uns quants:

Aquest era Bartolomé Esteban Murillo (autoretrat).

Per saber més d’ell cliqueu aquí.

Deixa un comentari

Labellesa.cat és un blog cultural on podràs trobar informació de cultura catalana i internacional sobre cinema, dansa, teatre, fotografia, música, art i literatura entre d’altres. Estigues al dia de les darreres novetats i tendències culturals amb el nostre contingut original, dinàmic i fresc!

¿Vols estar al corrent de tots els esdeveniments culturals? Introdueix el teu mail aquí: